cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
27°

Italians contra italians (1937)

Els voluntaris italians del govern feixista havien decidit, en els moviments de tropes per disputar la batalla de Guadalajara, conquerir primerament Brihuega, una ciutat en la zona estratègica entre els rius Tajuña i Tajo. Aquesta població havia de ser ocupada pel IX Grup de Banderes de la III Divisió, que comandava el console Bulgarelli. Mentre aquest esperava la incorporació de la tercera bandera, la que s'anomenava «Tempesta», quedà aturat en la carretera de França, a l'altura d'Almadrones, sense poder avançar una passa més. Així estaven les coses quan el Cap de l'Estat major del C.T.V., tinent coronel Faldella es trobà amb el console Francisci, comandant del V Grup de Banderes i ambdós es proposaren de fer una marxa nocturna sobre Brihuega. Era una marxa agosarada, com explica l'historiador Alcofar Nassaes, ja que es tractava d'entrar, fondament, en territori enemic durant un vespre de mal temps i de molta fosca.

Així ho contava Francesco Solari, un dels legionaris: «A les quatre del matí, després de quasi vint quilòmetres de marxa, estàvem en els voltants de Brihuega sense haver tingut cap enfrontament amb els republicans. Nosaltres, els del Lupi, vàrem romandre en la carretera mentre que els altres envoltaven el poble. No hi entràrem fins a l'alba. Els carrers estaven deserts i amb tota facilitat arribàrem fins a un convent al davant del qual hi havia alguns camions i cotxes; era una caserna dels rojos. Capturàrem els sentinelles que dormien en el portal i, tot seguit, a un batalló complet, mig centenar d'homes, que concentràrem en un pati i que foren entregats als nacionals. No record que fos volat cap dipòsit de municions però sí que hi va haver un gran incendi a causa d'un camió carregat de gasolina. Hi hagué també algun tiroteig a diferents punts del poble, doncs hi havia molts locals amb comunistes, algun dels quals fugí mentre que d'altres eren detinguts en un pont, que caigué intacte en les nostres mans...».

Però els republicans no dormien més enllà del poble i es reorganitzaven. El general Miaja envià reforços a la zona i la XI Divisió del general Líster ocupà la part central d'aquell front i el bosc i la XII, comandada per un italià, Nanetti, s'oposava a la Divisió Soria. Després hi havia la XIV, comandada per Cipriano Mera, encarregada de recobrar Brihuega. Però qui era aquest Cipriano Mera, un dels herois del moment? Era un extreballador de la construcció, anarquista, que ja havia lluitat en el sector de Guadalajara i en les batalles de l'ala esquerra de la defensa de Madrid.

Tenia grans aptituds per comandar, era senzill i valent, molt estimat pels seus homes, considerat el representant de l'anarquisme en el front central. Però "com segueix explicant Alcofar Nassaes" havia renunciat provisionalment a les seves conviccions i era un home disciplinant, obeient als seus superiors, que l'havien lloat moltes vegades. Els seus coneixements militars devien ser inexistents però tenia bona disposició i molta imaginació de guerrilles i sabia disposar la seva tropa de la manera més convenient.

Però tornem enrere. El console Francisci, un cop ocupada la ciutat de Brihuega, organitzà un servei de vigilància i al mateix temps, durant el matí, una de les seves banderes travessà el riu i establí a l'altra vorera un petit cap de pont. Llavors, quan arribà en camions el Grup Bulgarelli, fou directament enviat a conquerir el bosc, on les forces de Mera esperaven. De sobte, els feixistes es varen veure rebutjats i atacats per altres homes que parlaven la mateixa llengua que ells. Eren els «Garibaldinos», de la XII Brigada Internacional. És a dir, italians contra italians.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris