algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

És fundat l'hospital de Sta. Catalina (1343)

40204

Es fundava, a Ciutat de Mallorca, l'hospital de Santa Catalina dels Pobres, la imatge del qual apareix en la pintura gòtica de Pere Niçard, que representa Sant Jordi i on podem veure, per tant, la seva situació i estructura. Aquella fundació es degué a un vot o promesa feta per Ramon Salelles, pare de Blanca, muller de Pagà de Mallorca, aquell que morí a la batalla de Llucmajor. En Salelles, havent viscut una tempesta a la mar, quan ja era a punt d'ofegar-se, va prometre, «inspirat del Sant Esperit per la gràcia divina» que si salvava la vida faria construir aquell hospital per a mariners pobres. I així, escrivia: «Quan veia que molts homes, uns naturals del regne i l'illa de Mallorca i altres de fora que recalaven ací per exercir-hi l'art mercantívol com de la navegació després d'haver esmerçat tota la vigoria jovenívola per la inseguretat del temps i dels béns humanals, bé per vellura, bé per accident, esdevenien inútils per a lliurar-se a coses útils, per a guanyar-se la vida una volta agafats, miserablement, en les xarxes de la pobresa».

Els hospicians es digueren «confrares de l'hospital de Santa Catalina» i per ser-ho, havien de pertànyer a «l'estament de mercaders i de patrons de vaixells i altres oficis de la ciutat i fora de la ciutat, que sien persones vingudes a menys de llurs béns... mascles i no fembres i tampoc infants gitats en nulla manera en lo dit hospital, puix que els expòsits tenien altres llocs a posta...». En un començament, la fundació era per a dotze hospicians, els quals havien de ser «ben proveïts de menjar i de beure i dinar i sopar i llits on jeuen i dormen...». Comandaven l'hospital dos «regents», els quals elegien un «ministrol», que s'encarregava del règim i administració del recinte.

Explica l'historiador mossèn Antoni Pons que «quan la campana del dormidor tocava el vespre, perquè els confrares s'ajuntassen per anar a dormir, si en faltava algun, per haver-se quedat fora sense permís del ministre, aleshores, per càstig, perdia la ració alimentària del dia següent. Era desig del fundador, que el vespre, en tancar-se les portes de l'establiment, tots romanguessin dins ell.

El confrare viciós, destorbador dels altres, era foragitat pels regents com element nociu i indesitjable, sense cercar abans la intervenció de persona eclesiàstica o civil. Per allunyar de bona hora tota determinació apassionada o injusta, el fundador volia que a l'expulsió precedís l'examen acurat dels motius del delicte. Ultra el personal esmentat, adscrit al servei de la casa, s'hi afegien un metge de física, un altre de cirurgia i un apotecari elegit pels regents.

Cada any passaven comptes i si hi havia sobrant s'esmerçava en la compra de rendes sota el control de la Ciutat i amb la gràcia dels reis».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris