tormenta
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
19°

Crim en el Puig de Sant Pere (1933)

S'ha entregat a la policia Sebastià Marquès Pol, de vint"i"quatre anys, natural i veí de Palma, espòs d'Antònia Perelló, de la qual estava separat extraoficialment. La tal Antònia vivia a la casa número 9, primer pis, del carrer de l'Almidonera, amb la seva tia, Llucia Serra Isern, ambdues naturals d'Eivissa, de 17 i 32 anys respectivament. La malifeta, narrada per la premsa, s'esdevingué d'aquesta manera: «El marit era objecte de comentaris entre els veïns a causa d'esser molt vago i de viure de la seva dona. Ella es veia, seguit, seguit, assetjada pel seu home, que la maltractava i l'obligava a donar"li els doblers. Passaven els dies i la violència era de cada vegada més forta i freqüent. Eren devers les sis i mitja del dilluns i estaven les dues dones a ca seva quan, de sobte, sentiren que algú trucava a la porta fent gran escàndol i després de demanar qui era, respongué furiós el marit, dient que si no li obrien a l'instant, tomaria la porta. Les dones, regirades, s'estimaren més no obrir. Insistí l'altre, cridà, copejà, insultà i a força de cops de peu, aconseguí de destrossar la porta. Una vegada va estar dins l'habitatge, es va treure un ganivet, cercà la seva esposa i la ferí amb moltes ganivetades. Aterrida, la tia va intervenir i rebé igualment ganivetades. Elles, encara que molt malferides, trobaren la porta i baixaren les escales, demanant auxili. En arribar al carrer de Sant Pere, caigueren per terra, perdent els sentits. Però els veïns sentiren els crits i molts s'hi aproparen, així com els soldats d'artilleria Bartomeu Suau i Enrique Torga. Aquests portaren les dues dones a l'Hospital, on moriren sense remei. Antònia Perelló presentava catorze ferides en diferents parts i Llucia Serra, dues, però molt penetrants en el costat esquerre i d'altres a la regió mamària esquerra, una altra a la regió lumbar, una altra a la munyeca dreta i, finalment, una més en el braç esquerre». Una autèntica carnisseria.

Han passat seixanta"nou anys i avui, més que mai, s'esdevenen drames semblants al que acabam de narrar. Els maltractaments a la dona són freqüent notícia. Hi ha una màxima mallorquina que amb cinc paraules resumeix tota aquesta problemàtica social. Diu: «Qui pega perd la raó» i així és la cosa, puix que passant de les paraules a l'agressió física es va de la discussió i la polèmica, controvèrsia, debat o intercanvi d'insults, al delicte de ferir o matar. En aquells dies, i quasi sempre, rere un crim semblant hi havia l'ampolla d'alcohol. Encara no eren temps de drogues al·lucinants ni dels grans gangs de tràfic de blanques aquí, a Mallorca. Hi havia, de tant en tant, un crim passional, un robatori amb assassinat o algun tiroteig entre els carrabiners i els contrabandistes.

Actualment, ja comencen a esser massa les dones que moren a mans dels seus marits, exmarits i amants (o això que diuen «companys sentimentals» amb tota la cursileria que tal denominació implica).

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris