nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Mor Gabriel d'Annunzio (1938)

Tal dia com avui mor, als setanta anys, a Gardone Riviera, Brescia, el poeta italià Gabriele d'Annunzio, famós pel seu estil barroc, ple de sensualisme i plasticitat. És la figura més representativa del decadentisme italià i tant les seves cròniques mundanes com les seves novel·les, com El plaer o L'innocent ens transporten a un univers tancat i pessimista. L'estètica nietzcheana, que tant admirava, l'inspirà per escriure altres novel·les, com La mort triomfant, Les verges de les roques o El foc. També cultivà el teatre amb peces aleshores molt celebrades com La ciutat morta o El martiri de Sant Sebastià. D'Annunzio, que era, per altra banda, un autor que es caracteritzava pels seus aspectes aristocràtics, tant en la seva vida com en la seva obra, havia nascut a Pescara, on el tenien per un gran senyor i en totes les seves manifestacions menyspreava la vulgaritat. Durant el feixisme el consideraren un heroi: freqüentava els cenacles literaris i l'aristocràcia romana. D'aventura amorosa a aventura èpica, va anar de boca a boca la seva fama. Va tenir molts amors, entre d'ells, els més escandalosos, amb la mítica actriu Eleonora Duse. Naufragà en la mar Adriàtica i salvà la vida de miracle. De miracle la salvà també en un accident aeri, en el decurs del qual va perdre un ull. Durant la primera guerra mundial va servir en els rengles de l'exèrcit, la marina i l'aviació, puix volgué conèixer pràcticament totes les armes. Una de les seves gestes fou la de volar sobre Viena i llançar propaganda impresa contra els imperis centrals, és a dir, Àustria-Hongria, Alemanya i Turquia. Després d'aquella guerra, es va convertir en defensor dels desitjos nacionalistes que reclamaven la possessió de Fiume i el 1919 ocupava aquella ciutat amb els seus joves voluntaris, els «arditi», establint-hi un govern provisional mentre proclamava l'annexió del territori al Regne d'Itàlia. Es mantingué allà fins el 1921, quan les pressions internacionals l'obligaren a abandonar-lo. Tanmateix temps després, quan Itàlia recobrava Fiume per via diplomàtica, el poeta era nomenat príncep de Monterroso. Aleshores es retirà a una residència sobre el llac de Garda que convertí en una mena de museu d'objectes d'art i peces curioses. Li posà nom «El victorial dels italians» i encara avui és lloc de visita. El feixisme augmentà el seu prestigi i el convertí, a causa del seu fervor nacionalista, en el poeta oficial de la Itàlia mussoliniana. Només tenia quinze anys quan escriví la seva primera col·lecció de versos que titulà Primo vere a la que seguiren Cant nou i Elegies romanes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris