nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
24°

Neix Fedor Dosteiewski (1821)

Segons alguns, el 30 i segons d'altres, el 31, neix a Moscou, Feodor Mijailovich Dostoiewski, que als pocs anys ja sabia llegir i va fer de la lectura la gran passió de la seva vida. Aprofità al màxim l'ensenyament primari i va ingressar després a l'Escola Superior d'Enginyeria.

Li agradava aprendre, totes les ciències li semblaven igualment interessants però la literatura atreia la majoria dels seus somnis. Volia esser escriptor i abandonà els estudis per a dedicar-se a la creació literària. Això significarà un canvi gran en la seva manera de viure. La seva existència com a escriptor, en aquells primers anys, serà plena de tota mena de privacions i misèries. Passa fam, passa fred i escriu de nit, amb la llum d'una espelma. Aconsegueix el 1865 d'acabar la seva primera novel·la, Gent pobra, que sortadament, li portarà un gran èxit de públic lector i crítica. Aquesta glòria serà arrodonida amb Crim i càstig, un altre gran relat que fa adquirir dimensions de geni al seu nom i és comparat, pels especialistes, amb grans creadors novel·lístics com Tolstoi, Turguenev i Balzac. Dostoiewski fa servir un estil incisiu, tallant, sense concessions al lirisme, fins aleshores tan de moda. Els seus personatges representen el mateix món que ell ha viscut. Es la gent popular d'una època amarga, de revolucions i sofriments. Un altre gran títol d'aquest autor és Els germans Karamazov i un dels personatges, el gran Inquisidor, és tot un descobriment. Dostoiewski posa aquestes paraules en els llavis d'aquell que representa la màxima hipocresia:

«Tots els milions d'éssers humans seran així feliços, llevat d'uns cent mil, llevat de nosaltres, els dipositaris del secret. Perquè nosaltres serem dissortats. Els feliços es comptaran per milers de milions, i hi haurà cent mil màrtirs del coneixement exclusiu i maleït, del bé i del mal. Moriran en pau, pronunciant el teu nom, i, més enllà de la tomba només hi veuran la fosca de la mort. Així i tot, callarem; enganyarem els homes, pel seu bé, amb la promesa d'una eterna recompensa en el cel, sabent que, si hi ha un altre món, no ha estat, ben segur, creat per a ells. Es vaticina que tornaràs, envoltat dels teus elegits i que venceràs; els teus herois només es podran enorgullir d'haver-se salvat a si mateixos, mentre que nosaltres haurem salvat el mon sencer. Es diu que la fornicadora, asseguda sobre la bèstia, i amb la copa del misteri entre les mans, serà enfrontada i que els febles es sublevaran per darrera vegada, esqueixaran la pórpora i despullaran el seu cos impur. Però jo m'aixecaré aleshores i et mostraré els milers de milions d'éssers feliços que no han conegut el pecat. I nosaltres que, pel seu bé, haurem assumit el pes de les seves culpes, ens alçarem a davant teu, dient: Judica'ns si pots i t'atreveixes! No et tinc por. Jo també he estat en el desert; jo també m'he alimentat de llagosts i arrels; jo també he beneït la llibertat que donares als homes i he somniat en esser del nombre dels forts. Però he renunciat a tal somni, he renunciat a la teva bogeria per a sumar-me al grup dels que corregeixen la teva obra...».

Curiós diàleg del Gran Inquisidor i Jesús.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris