Tal dia com avui naixia a Sóller Francisca-Aina-Maria Alcover i
Morell i el dia 26 era batejada a la parròquia de Sant
Bartomeu.
Va fer els seus estudis en el col·legi de les Mares Escolàpies de
la ciutat de la Vall i es dedicà, des de la seva primera joventut,
a l'apostolat. Fou activa propagandista de l'Acció Catòlica i, a
causa de les dificultats econòmiques de la seva família, es va
posar a fer feina a les oficines del Ferrocarril de Sóller.
Lletraferida i poetessa, col·laborà en diverses publicacions i era
gran defensora de l'escriptura en llengua catalana, puix segons
ella, la poesia era la llengua de l'ànima i s'havia de fer en la
llengua materna. Fa alguns anys vaig fer una monografia sobre
l'època i el món que envoltava el personatge. En trauré alguns
paràgrafs: «Els Alcover Morell, essent ella filla única, la
tendrien per hereva de la fortuna aconseguida amb gran esforç en
els àmbits sempre incerts de l'emigració. Aquesta fortuna, que
sense ser excessiva, permetia els seus pares viure de rendes, era
el resultat d'anys i més anys de regentar un comerç de fruites a la
ciutat francesa de Carcassone (Aude). Els seus primers anys
coincideixen amb un moment de fonda preocupació a tota la Vall i
això a causa del gran nombre de fills de Sóller i encara de
famílies senceres establertes a França, Bèlgica i Alemanya, quasi
totes dedicades al comerç de fruites, ultramarins, restaurants
populars, cellers i tavernes. La Guan Guerra Europea (1914-1918),
en què no pocs d'aquests sollerics veren les seves vides i els seus
béns en perill, movilitzats alguns, sota forces estrangeres
d'ocupació d'altres, a zones de batalles i bombardejaments molts,
fou un transtorn generalitzat que res no tenia a veure amb la
neutralitat espanyola. Fins i tot, a Sóller, hi havia agres
polèmiques entre germanòfils i francòfils. Més d'un capellà i
algunes de les monges escolàpies, per antipatia cap a la França
liberal i republicana, es decantaven en favor dels alemanys i això
produïa gran disgust entre les alumnes majors que tenien parents a
França i sofrien la seva absència». Tot un drama social i econòmic.
Sóller, però, es va refer i els capitals, en els anys 20,
retornaren, augmentant aleshores aquella tradicional indústria dels
teixits.
«La seva gran vocació, la més transcendent, a la que donà els seus majors esforços, fou l'apostolat catòlic, i la poesia, per a ella, només era un mitjà subtil d'apropar-se a les ànimes amigues. Així, juntament amb altres companyes, poques però entusiastes, cofundà l'Acció Catòlica local. Exercí primer com a secretària del Centre Parroquial de la Joventut Femenina d'A.C. i dins d'aquesta institució arribaria en poc temps a la presidència, resultat del seu zel en la tasca. Des d'un començament, Francisca tingué ben clar que l'apostolat exigia també Acció Social i descobrí que en el servei que s'anomenava «apostolat dels malalts» hi havia el millor de si mateixa. També es dedicà plenament a «l'escola nocturna», on dones treballadores i analfabetes aprenien les primeres lletres i els comptes fonamentals. Per completar les seves activitats eclesials, fou també capellera de Sant josep i membre de l'Adoració Nocturna».
Encara no havia passat de les quatre dècades quan una greu malaltia que la deixà cega i paralítica la posà en l'escala dels grans sofriments. Ho suportà fins al deu de març de 1954.