Tal dia com avui naixia a Sóller Francisca-Aina-Maria Alcover i Morell i el dia 26 era batejada a la parròquia de Sant Bartomeu.
Va fer els seus estudis en el col·legi de les Mares Escolàpies de la ciutat de la Vall i es dedicà, des de la seva primera joventut, a l'apostolat. Fou activa propagandista de l'Acció Catòlica i, a causa de les dificultats econòmiques de la seva família, es va posar a fer feina a les oficines del Ferrocarril de Sóller. Lletraferida i poetessa, col·laborà en diverses publicacions i era gran defensora de l'escriptura en llengua catalana, puix segons ella, la poesia era la llengua de l'ànima i s'havia de fer en la llengua materna. Fa alguns anys vaig fer una monografia sobre l'època i el món que envoltava el personatge. En trauré alguns paràgrafs: «Els Alcover Morell, essent ella filla única, la tendrien per hereva de la fortuna aconseguida amb gran esforç en els àmbits sempre incerts de l'emigració. Aquesta fortuna, que sense ser excessiva, permetia els seus pares viure de rendes, era el resultat d'anys i més anys de regentar un comerç de fruites a la ciutat francesa de Carcassone (Aude). Els seus primers anys coincideixen amb un moment de fonda preocupació a tota la Vall i això a causa del gran nombre de fills de Sóller i encara de famílies senceres establertes a França, Bèlgica i Alemanya, quasi totes dedicades al comerç de fruites, ultramarins, restaurants populars, cellers i tavernes. La Guan Guerra Europea (1914-1918), en què no pocs d'aquests sollerics veren les seves vides i els seus béns en perill, movilitzats alguns, sota forces estrangeres d'ocupació d'altres, a zones de batalles i bombardejaments molts, fou un transtorn generalitzat que res no tenia a veure amb la neutralitat espanyola. Fins i tot, a Sóller, hi havia agres polèmiques entre germanòfils i francòfils. Més d'un capellà i algunes de les monges escolàpies, per antipatia cap a la França liberal i republicana, es decantaven en favor dels alemanys i això produïa gran disgust entre les alumnes majors que tenien parents a França i sofrien la seva absència». Tot un drama social i econòmic. Sóller, però, es va refer i els capitals, en els anys 20, retornaren, augmentant aleshores aquella tradicional indústria dels teixits.

«La seva gran vocació, la més transcendent, a la que donà els seus majors esforços, fou l'apostolat catòlic, i la poesia, per a ella, només era un mitjà subtil d'apropar-se a les ànimes amigues. Així, juntament amb altres companyes, poques però entusiastes, cofundà l'Acció Catòlica local. Exercí primer com a secretària del Centre Parroquial de la Joventut Femenina d'A.C. i dins d'aquesta institució arribaria en poc temps a la presidència, resultat del seu zel en la tasca. Des d'un començament, Francisca tingué ben clar que l'apostolat exigia també Acció Social i descobrí que en el servei que s'anomenava «apostolat dels malalts» hi havia el millor de si mateixa. També es dedicà plenament a «l'escola nocturna», on dones treballadores i analfabetes aprenien les primeres lletres i els comptes fonamentals. Per completar les seves activitats eclesials, fou també capellera de Sant josep i membre de l'Adoració Nocturna».

Encara no havia passat de les quatre dècades quan una greu malaltia que la deixà cega i paralítica la posà en l'escala dels grans sofriments. Ho suportà fins al deu de març de 1954.