cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

El descobridor del Hafni (1889)

Tal dia com avui neix a Amsterdam el físic holandès Dirk Coster i després de ser un infant molt avançat en els seus estudis, ingressà a la universitat de Leiden, on es doctorà el 1922. Es traslladà a la Universitat de Copenhaguen per als seus estudis de postgraduat. I a Copenhaguen estant, col·laborà amb Hevesy i aprofità la seva experiència en el mètode de Moseley per tal d'analitzar amb els raigs X. Recordem que la tècnica de raigs X de Moseley va poder localitzar tots els llocs buits existents a la taula periòdica que representaven elements encara no descoberts i exactament set d'aquests llocs quedaven encara el 1914, any en el qual Moseley desenvolupà el concepte de número atòmic. A més d'això, si es detectava un nou element que omplís un d'aquests llocs buits, la tècnica de raigs X de Moseley es podia usar per comprovar la validesa del dictamen. L'anàlisi de raigs X constituïa una tècnica nova perfeccionada d'anàlisi química que en el segle XX s'allunyava dels vells mètodes relacionats amb pesos i volumetries per apropar-se a mètodes molt més delicats que es relacionen amb la mesura de l'absorció de la llum i de l'alteració del potencial elèctric. En resum, seguint aquestes tècniques, Coster descobreix el hafni. Però... Que és Ja amb aquest prestigi, Coster acceptà el càrrec de professor de física a la Universitat de Groninga, on treballà la resta de la seva vida.

El hafni fou descobert el gener de 1923. Hevesy havia estat fent feina a Copenhaguen amb Bohr i aquest li suggerí que l'element que mancava per descobrir es podia cercar en la ganga del metall circoni, situat justament damunt del número atòmic 72 en el sistema periòdic. Tanmateix va correspondre a Coster la glòria del descobriment. S'anomenà Hafni perquè aquest és el nom llatí de la ciutat de Copenhaguen. Les propietats d'aquest element són molt semblants a les del circoni, que és aprofitat per la seva aptitud d'absorbir els gasos i es fa servir en les indústries, especialment en la fabricació de vàlvules electròniques. La preparació de tal element es basa en enèrgiques reduccions realitzades sobre l'òxid amb carbó o sobre vapors de clorur amb magnesi metàl·lic. Per tant, si tenim vàlvules electròniques és perquè persones com Coster es tancaren dins el seu laboratori tota la vida, quelcom que no podem ni sabem, la majoria de les vegades, agrair, sigui per orgull gratuït, sigui per ignorància supina. El geni que el gran públic és incapaç de comprendre. Deia un savi-pensador que «infinites són les definicions del talent i del geni formulades pels psicòlegs; però quasi totes giren, al meu entendre, entorn d'aquestes dues: El talent és la facilitat, i el geni, la novetat. No afirmaré amb Max Nordau, que el geni constitueix espècie humana nova; però sí que posseeix un cervell més sensible i més subtilment organitzat, és a dir, dotat de vies d'associació més complexes i copioses que les del tipus humà corrent. Pel que fa al talent, disposaria d'un cervell tipus, sense nous camins d'associació, però amples, ponderats i complexos. Quelcom semblant, encara que de forma menys objectiva, afirmà del geni W. James en dir que és la capacitat de l'associació per assemblança desenvolupada en grau extrem».

Ramón y Cajal, dixit. Hi estau d'acord?

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris