cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
21°

Els anglesos a l'Afganistan (1880)

És signat entre la Gran Bretanya i el cap dels khans afganesos el tractat segons el qual el Regne Unit treballarà a tota la regió en forma de protectorat. Aquest país era fundat durant els segles XVIII i XIX gràcies als esforços de la Gran Bretanya i la Rússia tsarista amb la finalitat de crear una zona neutral entre els seus imperis en el subcontinent i l'Àsia Central. Hi havia, aleshores, quinze khanats, és a dir, quinze grups ètnics diferents, que mai no es posaven d'acord i es feien, amb freqüència, la guerra. Segons el tractat, els khans de tot el territori haurien de mantenir la unitat sense fer necessària la intervenció directa de les tropes angleses. L'Afganistan quedava, doncs, sota la dependència de l'imperi britànic i el 1901, en morir el khan dels khans, les fronteres restaven ja ben delimitades. Sobre 652.221 quilòmetres quadrats, la població es dividia en pataus, tadzhik, uzbek i hazna, havent estat des de sempre els pataus la classe dirigent. El setanta per cent de la població habitava, i habita encara, molts poblets distribuïts al llarg de la muntanya o el desert i les seves estructures, ahir com avui, són feudals o tribals. La classe mercantil de les ciutats estava vinculada a l'agricultura i els terratinents tenen el suport de la casta sacerdotal. Entre 1958 i 1978 l'Afganistan va rebre en ajuts econòmics un total de cinc mil milions de dòlars per part de la Unió Soviètica, quatre-cents vint-i-cinc milions de dòlars dels Estats Units d'Amèrica i setanta-dos milions de dòlars de la Xina. De tots els productes afganesos, el més famós, segons els entesos, de més alta qualitat, era l'haixix, particularment a Mazar-i-Shariff i a Kandaar. Difícil i curiós país! Pura Edat Mitjana entre Europa i Àsia, un Estat artificial, que inventaren les potències imperialistes, un tap geogràfic per resoldre conflictes fronterers... Explica un viatger del segle XIX, Sven Hedin, suec, un dels pocs que gosaven entrar-hi, que «Kabul, la capital de l'Afganistan, es troba a 2.000 metres sobre el nivell de la mar i té un comerç molt actiu de catifes, xals i draps de seda. Els afganesos són una raça ferotge, guerrera, que no vol viure a les ciutats. Molts conquistadors travessant el pas de Jaibar, cinquanta-dos quilòmetres de llarg que en alguns indrets només en té nou d'amplària, arribaren a les riques planes de l'Índia i s'hi esdevingueren, per tant, en aquell escenari, moltes lluites aferrissades. Per tant, l'Afganistan ha estat víctima de totes les devastacions i conquestes dels segles, ja que àrabs, turcs i mongols han creuat successivament el territori. Durant algun temps, l'Afganistan dominà zones de Pèrsia i l'Índia, però després, el seu poder va decréixer i els endurits muntanyencs no recobraren la seva independència fins a mitjan segle XVIII...»

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris