muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
11°

Sand publica «Un hivern a Majorque»

Aurora Dupin, baronesa Dudevant, àlies George Sand, escriptora francesa, autora de novel·les molt notables dins el corrent del romanticisme, com Indiana, La bassa del diable, etc. publica Un hivern a Mallorca que conta la seva estada a la nostra illa, en companyia de Frederic Chopin, l'època hivernenca 1838-1839. És un temps de gran producció d'aquesta dona emancipada i liberal. Així, el desembre del 1839 treia a les llibreries Sept cordes de la lyre, el gener del 1840 Gabriel, novel·la dialogada per la qual Balzac té un a especial predilecció, al desembre del 1840, Consuelo, febrer del 1842, La comptesse de Rudolstadt, març 1843, Horace, el mateix any, Jeanne, desembre del 1844 i Le meunier d'Angibault, juliol del 1845. La bella redacció d'aquestes obres, el seu impecable estil, la típica visió romàntica dels seus arguments, l'exquisit retrat dels personatges, la fonda psicologia de sensacions, sentiments i pensaments, ens posa al davant d'una realitat que avui volen debatre alguns intel·lectuals. N'hi ha que diuen que un escriptor prolífic mai no pot donar obres de qualitat. Que una obra per esser bona ha d'haver estat pastada i digerida durant molts anys. Que els millors autors són aquells que només treuen tres o quatre obres en tota la vida i que una gran capacitat de feina és només anecdòtica. En el fons de tot això, però, hi ha la veu de molts escriptorets frustrats, de lletraferits amb manca d'inventiva, de plumífers que no tenen res a contar, de pobres mòmies que duen a sobre el seu fracàs ambulant. George Sand, activíssima, vital, imaginativa, creadora, ens mostra que la feina és la feina i que fer literatura és un art però també una professió. I el mateix que ella, vénen a demostrar que això és més que cert, Balzac, Hugo, Pérez Galdós, Alarcón, Cervantes, Teresa de Jesús, Dumas pare i fill, Shakespeare, Rómulo Gallegos, Zola, Hemingway...i milers més de genis universals. Qui s'atreveix a dir que no eren escriptors de qualitat per la seva «excessiva» producció d'obres? La vida són tres dies per a un cap de fava que només pensa a anar de bauxa però és ben llarga per a la gent feinera, vocacional, que gaudeix del que fa, que no vol diumenges ni festes, només hores per a dedicar a la seva tasca creativa. George Sand ens demostra que l'ofici d'escriure, compatible amb altres activitats com compartir cenacles o fer l'amor, reclama tots els sentits i totes les voluntats. Però tornem a l'experiència mallorquina de la Sand que Chopin, en carta dirigida a Delfina Potocka, el 1840, explicava d'aquesta manera: «...en el que la gent suposa hi ha més mentida que veritat. La meva relació amorosa amb la Sand tingué menys d'un any de durada: quan em vaig emmalaltir a Mallorca tot s'acabà. Evidentment, amb mi, ella, no en tenia prou. La meva malaltia li va servir d'excusa per a trencar amb mi. Llavors, amb paciència i destresa, em demostrà que la meva salut no permet unió sexual. Des d'aquell instant m'ha dedicat un afecte purament maternal, vetla per a mi de tot cor; no pots imaginar-te com és de bona amb mi, i jo, li ho agraeixo, perquè tu no saps com estic de necessitat d'afecte i protecció...»

Aquesta Delfina Potocka era una cantant i pianista a la qual Chopin havia conegut el 1836 i que va saber comprendre *l després de les seves dissortades aventures amoroses. És una de les poques persones que trobarem al davant del seu llit mortuori.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris