nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

Longfellow publica «Hiawatha» (1855)

Henry Wadsworth Longfellow (Portland, Maine, 1807"Massachusetts, 1882), poeta nord-americà d'inspiració romàntica, publicava el seu poema narratiu més famós, Hiawatha, que posteriorment serví d'inspiració a alguns directors cinematogràfics i que es basa en llegendes dels indis, sota les quals és fàcil de trobar"hi una intencionalitat clarament moralitzant. Per uns serà defecte, per altres virtut. Però veiem com el déu dels indis construïa, per primer cop, la tan simbòlica «pipa de la pau»: «A les Muntanyes de la Prada, dempeus sobre el roig precipici del Gran Canó, Kitchi Manitú, el Poderós, el Senyor de la Vida, cridà totes les nacions, totes les tribus i tots els homes. Sota els seus peus serpentejava el riu, saltava en la llum del matí per a després convertir"se en cascada i enfonsar"se en el precipici.

I Manitú, en veure'l, dibuixà amb el seu dit una conca i digué al riu: has d'anar per aquest camí. Amb les seves mans arrabassà després un fragment de la roja penya i li donà forma de cassoleta de pipa que ornà amb formoses figures. Completà la pipa amb una llarga canya que arrabassà de les voreres del riu i li serví de broquet. Llavors, omplí la pipa de vermella escorça de salze, bufà sobre el proper bosc per tal que les branques dels arbres, en xocar unes amb les altres, s'encenguessin i en sorgir la flama, Kitchi Manitú, el Poderós Senyor de la Vida, encengué la pipa de la pau com a símbol de tots els pobles...».

Bella llegenda o si voleu, acurada exposició mitològica. Com havia de prescindir Longfellow en els seus escrits literaris de la vocació pedagògica? Fou professor de llengües modernes a Bowdoin College, Maine, durant cinc anys i després, de literatura moderna a Harvard. Guillem Colom i Ferrà, el nostre poeta, traduí a la nostra llengua la seva Evangelina i estudià amb entusiasme l'obra d'aquest americà que va saber fer una poesia melòdica de gran popularitat als Estats Units i a Anglaterra.

Hiawatha, fill de l'estrella, com aquell personatge dels relats hebreus, «va créixer i de nin passà a jove i esdevingué un expert caçador, va aprendre la ciència dels vells de la tribu, es divertí amb els jocs dels joves i practicà, també, els oficis i treballs propis dels homes. Podia disparar una fletxa i córrer tan veloçment que la deixava enrere. Tenia els braços tan forts que era capaç de disparar en l'aire deu fletxes seguides, i la darrera partia abans que la darrera hagués caigut...».

Semiheroi? Una mena d'Heracles? El fet és que Hiawatha ens ensenya a estimar la natura, a veure nostre el cel, l'aigua del llac , la prada, el riu...

«Una sola vegada s'aturà en el camí i això fou per tal d'aconseguir puntes de fletxa, que feia millor que ningú un vell arquer de les terres dels dakotes, on les cascades del Minnehaha resplendeixen sobre els grans roures, riuen i rellisquen per la vall».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris