nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Nomenament de dos fills il·lustres (1910)

La premsa local dóna la notícia del nomenament com a fills il·lustres de Palma el poeta Pere d'Alcàntara Penya i l'Arxiduc d'Àustria Lluís Salvador, després de la sesió celebrada a l'Ajuntament amb tal propòsit. Amb la solemnitat acostumada fou descobert un retrat de Pere d'Alcàntara Penya, pintat per Llorenç Cerdà, però no fou possible de fer el mateix amb l'Arxiduc.

Aquest, com diu el diari, «a causa de la seva modèstia, es va excusar que fos posat un quadre de la seva figura dins la sala, negant-se a ser retratat, i aleshores, l'Ajuntament va entendre que d'alguna manera es feia precís exterioritzar el nom del pròcer, així que acordaren de col·locar una làpida de marbre amb una inscripció de lletres daurades: «El serenísimo señor archiduque de Austria S.A.I.Y.R. don Luis Salvador de Habsburgo Lorena fue proclamado Hijo Ilustre de Mallorca en XXXI diciembre de MCMX».

Després el jove advocat Pere Bonet de los Herreros llegí un treball en què explicava la vida i l'obra de la rellevant i noble persona que escollí Mallorca per a passar-hi llargues temporades.

Pere d'Alcàntara Penya, com diu Llompart, apareix constel·lada de saboroses anècdotes. «En la seva joventut d'estudiant mancat de recursos, hagué de fer a peu el viatge de Barcelona a Madrid; i en la maduresa assossegada, va instal·lar en el colomer de casa seva un improvisat observatori astronòmic on alternava la presa de dades "que comunicava després, a través d'una copiosa correspondència, al seu amic Camil Fammarion" amb la contemplació del vol dels coloms...».

Imprevisible, autèntic home orquestra de la cultura, havent estudiat dret, matemàtiques i música, exercí com a poeta, autor teatral, narrador, dibuixant, escultor, músic, historiador, astrònom, sociòleg, advocat, matemàtic, delineant, aparellador i fins i tot, mestre major de fortificacions i obres militars.

En voleu més pel preu d'un sol home? Com no havia de ser fill il·lustre de Palma que havia deixat la seva fonda petjada a tots els racons, tertúlies literàries, culturals i socials de Ciutat? I a més de tot això, gastrònom, ocult sota pseudònim, però arreplegador de totes les receptes del que es cuinava a Mallorca en el segle XIX.

Tanmateix, el que passaria definitivament a la posteritat i que s'ha fet imprescindible el 31 de Desembre, festivitat de la Conquesta, és el seu poema popular i popularista La Colcada, altament descriptiu i ric en evocacions.

L'Arxiduc era també ben mereixedor d'aquells honors que li dedicava el municipi. La seva magna obra Die Balearen ja era prou mèrit en la seva trajectòria d'escriptor. Però també va voler escriure en català de Mallorca i així les seves obretes Lo que sé de Miramar, Somnis d'estiu ran de la mar i Rondaies de Mallorca ens vénen a demostrar el seu extraordinari interès per les coses nostres.

Ell mateix, com a preàmbul d'aquelles escriptures, escrivia: «Primer de tot tenc de demanar perdó per haver tengut s'atreviment d'escriure en una llengo que no és sa meua i en la qual no havia escrit mai. Tan sòliament me va parèixer que si aquestes cosetes podien ser d'algun interès, era tan sols pels fills del país, els quals pot esser que les fulletgen, i si no les agraden que en facin una flamarada dins una de ses llars de Mallorca i que hi seguesquen contant, segons sa veia costum, ran d'un foc clar d'argelaga, en les vetlades llargues d'hivern, coses d'en temps primer i que visquen molts d'anys».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris