nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Fiodor Dostoievski a Sibèria (1849)

El gran novel·lista rus Fiodor Dostoievski (Moscou, 1821-1881), autor d'obres de notable profunditat psicològica i sentiment dramàtic com Crim i càstig, La casa dels morts, Nietochka Nezvanova, Nits blanques etc. veia publicat el seu primer llibre, Pobres gents, el 1845. El crític Bielinski el proclama gran narrador. I això l'anima molt i redacta tres novel·les més. Però quan aquestes surten de la impremta, Bielinski, decebut, escriu: Com és possible! Jo, el primer crític de Rússia m'he portat com un ase. He mancat de perspectiva... I ataca la producció de Dostoievski tot dient que és el pitjor que ha llegit en la seva vida. Això enfonsa el literat dins una fondíssima depressió. I per tal de sortir-ne, de cercar altres camins, entra en contacte amb un grup de nihilistes que en els seus somnis utòpics van a la recerca de la llibertat de l'home. El nihilisme, del llatí «nihil», no-res, és en sentit filològic la negació de tota creença i en el sentit polític la negació de tota autoritat religiosa, política i social.

En aquelles reunions, el seu esperit, necessitat d'algun objectiu profund i gran que el faci oblidar la sensació de fracàs, es va recobrant poc a poc. La policia, però, els segueix les passes i finalment són detinguts. Butatxevitx Petratxevskii, el cap del cercle de conspiradors, és empresonat amb tots aquells que es troben en un àpat que se celebra en honor de Fournier. Aquest moviment revolucionari havia nascut a la mateixa Rússia el 1840 contra el despotisme del tsar. La seva base teòrica era el replantejament de la societat des de les seves arrels, sense fer cas de cap tradició o convenció heretades dels avantpassats. Interrogats, algun dels detinguts dóna el nom de Dostoyevski que és igualment capturat a ca seva i portat a la presó. En el judici el condemnen a la pena capital i el 23 de desembre s'havia de complir la sentència.

L'escriptor deixa el vespre abans, en el seu diari, unes paraules sorgides de l'ànima: «Ah! La vida! Si un pogués tornar a començar! Quin goig! Quin infinit!» Tanmateix no havia arribat la seva darrera hora. Era, aleshores, el tsar Nicolau I (Sant Petersburg, 1796-1855), famós per haver conquerit Erivà als perses, lluitat amb francesos i anglesos a favor dels grecs, guerrejat contra els turcs a Crimea... I el Tsar, després d'estudiar qui era el personatge que es trobava en capella, prop del botxí, li concedeix l'indult. Això significa, però, ser enviat a un camp de presoners de Sibèria durant quatre anys.

Tal dia com avui surt vers el seu captiveri i allà, dins aquella immensitat blanca, coneix els treballs forçats que van corcant la seva jovenesa i suporta tota casta de sofriments morals. Ha de fer vida entre criminals comuns que el consideren d'una altra casta, un intel·lectual, un polític, i el rebutgen i l'humilien. Quan li arriba la llibertat, Dostoievski veu les coses d'una altra manera. Es mostra respectuós amb les idees d'altri i no torna prendre part en política. Confinat a Semipalatinks, una ciutat d'ambient asiàtic, s'enamora de Maria Dmitrievna, que serà la seva amant i amb la qual es casa quan el marit, un alcohòlic sense remei que la maltracta, es mor.

Fiodor sembla feliç un breu espai de temps però la tragèdia torna. Maria emmalalteix de tuberculosi. El matrimoni es trasllada a Sant Petersburg i ell comença a treballar com a periodista en el diari Vremia, que dirigeix el seu germà, Mikhaïl. Es permetrà de fer viatges a París, Londres, Suïssa, Itàlia...I quan retorna, mentre Maria està de cada vegada pitjor, fins la seva mort el 1864, ell redescobreix l'amor en la persona de Polina Suslova, que serà amb poc temps substituïda per Anna Grigorievna, la seva taquígrafa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris