algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Mark Twain visita Espanya (1867)

El vapor Quaker City, en retornar dels ports de la Mediterrània oriental, reposta el seu dipòsit de carbó a Gibraltar, abans de fer la travessia de l'Atlàntic, rumb a Nova York. Aquesta operació no és cosa fàcil sinó llarga i feixuga. Així doncs, els passatgers han de passar una setmana a la «roca». El grup de turistes manifesta aleshores el seu avorriment. Ja en el viatge d'anada havien tingut temps sobrat de recórrer la plaça forta britànica, els carrerons de la ciutat i els voltants del penyal. I per altra banda, tenien prop de les seves mans, el país andalús. Tanmateix, a causa d'haver anat per ports declarats bruts, no direm quins, els turistes estaven obligats a observar una rigorosa quarantena.

Però alguns d'ells trobaren la manera de passar el control sanitari clandestinament, tot seguint la ruta dels contrabandistes. I així ho feren per tal d'entrar en territori espanyol. Al cap de la colla hi anava un famós escriptor, Mark Twain (1835-1910), que després de llogar cavalls i carruatges visitaren Còrdova, Sevilla i Cadis. Ja havien quedat d'acord amb el capità del vaixell que els recolliria en el port d'aquesta darrera ciutat. Sembla que s'ho passaren ben entretingut, amb moltes anècdotes divertides i alguns moments de risc i perill. Mark no dubtaria, anys després, el 1905 d'escriure una novel·la d'ambient espanyol, inspirada en aquell breu viatge de set dies, i que du per títol Història d'un cavall. És, per altra banda, ben curiós, que des de llavors les simpaties de l'escriptor nord-americà envers de tot tema hispànic es multiplicaren. Tant és així, que anys després, el 1898, en ocasió de la guerra hispanoamericana, va fer unes declaracions, ell que era tan patriota, a favor d'Espanya. Digué: «Ens hem ficat on no hi teníem res a fer i no ens assistia, per a fer-ho, cap dret; ens hem ficat en els assumptes interns i de família d'una nació germana; estam atropellant els seus drets sagrats...i tot això ho feim amb l'excusa d'un fals humanitarisme. Sí. Ho feim per tal de prendre possessió de Cuba, perquè la renúncia formal i terminant que conté l'ultimàtum del nostre govern a tota annexió és una pura mentida que es transparenta fàcilment...»

No anava gaire errat Mark Twain. Era sincer en la seva actitud antiimperialista. Ara fa cent anys, el desembre del 1900, és a dir, deu anys de la seva mort, feia una de les seves característiques bromes. El segle XIX feia entrega de la Humanitat al segle XX i aleshores posava en la seva boca aquest discurs: «Aquí et faig donació del majestuós imperi de la Cristiandat, en el moment que retorna brut, tacat, deshonrat, de les seves expedicions de pirateria a Kiao-Xow (Alemanya), Manxúria (Rússia), Sudàfrica (Anglaterra) i Filipines (Estats Units), amb l'ànima farcida de dolentia, les butxaques plenes de doblers mal guanyats, i la boca curulla d'hipocresies religioses. Dóna-li sabó i una tavallola però amaga-li el mirall...»

Una enginyosa crítica sobre els grans robatoris polítics que s'amaguen rere un bord patriotisme.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris