muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El misteri dels estigmatitzats (1927)

El doctor Hollsteiner, catedràtic de Viena, publica un estudi sobre els casos dels estigmatitzats en el «Reichspost» i el mateix fan els doctors Weisl i Nissen, tots ells intrigats pels aparents prodigis d'aquesta mena que es produeixen a Konnesreuth i en la persona de Teresa Neumann. Ja és sabut que en medicina, un estigma és una marca o senyal que apareix en el cos a causa d'una afecció, un defecte o un procés patològic. Però és també, en religió, una marca impresa sobrenaturalment en el cos d'alguns sants extàtics. Giotto, a una pintura que es conserva en el Louvre, representà Sant Francesc rebent els estigmes. El veim agenollat, en un paratge natural, prop d'una capella, mentre un Crist alat li projecta les llagues. El doctor Imbert Gourbeyre, en la seva obra Stigmatisation et extase divine, estudiava tres-cents vint-i-un casos i encara que hi destacava que les dones n'eren les més afectades o afavorides, segons es miri, recordava l'existència de quaranta-un homes estigmatitzats, el primer d'ells Sant Francesc. Però se centrava sobretot en els estigmatitzats vivents i alguns del segle XIX dels quals hi havia encara nombrosos testimonis. Entre els més interessants esmentava Lluïsa Lateau, de Bèlgica; Teresa Elena Higginson, que era mestra d'una escola comunal catòlica de Chudle, Anglaterra; Bàrbara Pfister de Baviera; Melania Calvet, la famosa vident de La Salette; Maria Beatriu Schuhmann, també de Baviera; Santa Gema Galgani...Especifica, però, el doctor Imbert que la majoria d'aquests estranys personatges pertanyia a ordes religioses d'acord amb la següent distribució: 109 estigmatitzats de l'orde de Sant Domènec, monjos i monges; 102 de franciscans i clarisses; 14 del Carme, 14 de Santa Úrsula, 12 de les visitandines, 8 de Sant Agustí, 5 del Císter, 4 benedictins, 3 jesuites, 3 teatins, 2 trinitaris, 2 de Sant Jeroni, 2 concepcionistes i tretze restants de diferents ordes, un de cada una. Prop de setanta d'aquests estigmatitzats han estat elevats per l'Església als altars...Explicava Ritter de Lama: «Aquell que hagi vist la malalta el divendres migdia, a la una (que corresponia a les tres a Palestina), després de la seva mort mística; el qui hagi contemplat aquest cos consumit i sagnant, destrossat pel dolor, per la palidesa cadavèrica, pensarà que aquesta persona (es refereix a Teresa Neumann) ha de menester, normalment, no setmanes sinó mesos sencers per tal de refer-se. I qui hagués sofert aqueixa crisi ja en tindria prou per a tota la vida, i ens semblaria més que improbable que la pogués suportar per segona vegada i als pocs dies de la primera...».

I tal dia com avui, l'escriptor Rudolf Köschtzki, de Breslau, després d'haver vist el fenomen, impartia una conferència en el Club d'Artistes Alemanys de Praga, tot disposat a demostrar, des del seu ateisme, que Teresa Neumann actuava sota causes naturals. Deia literalment: «No només d'aliments viu el cos humà, sinó que pot xuclar energia dels espais siderals i l'aliment corporal no és més que un dels mitjans pel qual es realitza l'esmentada absorció. Per aquest motiu no es veu cap trencament de la llei natural en el dijuni de l'estigmatitzada...»

La conferència, recollida íntegra pel diari Bohemia de Praga, amuntegava els desbarats sense aconseguir de llevar un sol cabell al misteri sobrenatural.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris