nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Mor el creador de la isometria geomètrica

Mor a Leipzig, Saxònia, tal dia com avui, Johannes Wislicenus, que havia nascut a Klein-Eichsted, Turingia, el 1835. Encara no tenia vint anys quan hagué d'emigrar amb son pare als Estats Units però retornaria a Alemanya al cap de tres anys, el 1856. Ja en el seu país fou professor de química en diferents col·legis, una tasca que exercí també en algunes escoles de Suïssa. Però això només era el «modus vivendi». El que de veritat l'atreia era la investigació. Es va interessar pel tema dels isòmers, és a dir, molècules formades pels mateixos àtoms disposats en estructures diferents, que manifesten propietats distintes. En alguns casos, les propietats eren tan divergents que feia possible deduir-ne l'existència d'estructures molt desiguals. I això era anomenat per Wislicenus «isometria geomètrica». Tanmateix, el 1863 descobria dues formes de l'àcid làctic, que és el que produeix la llet agra, que només es diferenciaven en el seu comportament en relació a la llum polaritzada. Quan el 1874 Van't Hoff proposava un mètode per disposar els àtoms de les molècules orgàniques en tres dimensions, Wislicenus donà de seguida suport a tal teoria, adaptada perfectament a les substàncies del tipus del paràcid làctic. Els dos investigadors hagueren de sofrir aleshores els atacs i les burletes de Kolbe, un altre científic més conservador i sens dubte envejós.

Inevitablement, el temps donaria tota la raó a Wislicenus. I és que dins el món de la política, de l'art o de la ciència, abunden els elements mediocres que volen frenar la marxa ascendent dels més capaços. Es tracta de ridiculitzar, tergiversar, llevar importància... Però no sempre aquests «virus» humans, que contagien la malaltia greu del complex d'inferioritat, tenen èxit. Deia Ramón y Cajal que «el savi vertader sol esser modest i tímid en les seves conclusions, perquè el seu intel·lecte ha patit, durant els feixucs combats amb la realitat, el xoc feridor de la impenetrabilitat de les coses; el semisavi, en canvi, inflat d'orgull, forja confiat les síntesis més generals i ambicioses, perquè el seu capet limitat és incapaç de veure ni de tan sols sospitar l'insondable arcà que ens envolta».

Però el savi, com diu Georges Clemenceau, ha d'esser impermeable a les crítiques destructives d'altri. És l'art d'entregar"se a un ideal, a una idea, a una veritat. És quan «el desinterès cedeix lloc a les combinacions de donar i prendre, és a dir, als càlculs del bescanvi. L'home íntegre és capaç d'arriscar el millor de si mateix en pro d'una causa i al marge de totes les contingències, i aleshores els càlculs de l'interès s'hauran d'esvair com el vapor sota el buf de l'huracà».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris