nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Neix Abbe, primer «home del temps»

100360

Neix a Nova York, tal dia com avui, Cleveland Abbe, que després dels estudis primaris i mitjans es sentí atret per la física, disciplina en la qual es doctorava el 1857 a la universitat que és actualment el College de la City de Nova York.

Passà llavors a la universitat de Michigan, dedicant-s'hi a l'ensenyament. El 1864 anava a Rússia, on estudiava astronomia al llarg de dos anys, essent el seu mestre el director de l'Observatori de Pulkovo, el doctor Struve, fill. Amb aquests coneixements i aquesta experiència, Abbe, de retorn als Estats Units, era nomenat director de l'Observatori de Cincinnati. Allà estant, aprofità les informacions telegràfiques de les tempestes i publicà un butlletí meteorològic diari, el primer dels quals sortí el primer de setembre del 1869.

Aquell servei tan útil i popular mogué el govern de Washington a fundar un departament nacional, amb Abbe al capdavant de l'esmentada tasca. Aquest, el 1871, encetava un sistema de tres emissions de predicció del temps. Vint anys després, aquell servei es transformava en el Departament Nacional de Senyals Meteorològics i Abbe seguiria dins la comissió fins el 1916.

Ensenyà, mentrestant, meteorologia a la universitat Johns Hopkins i dedicà tota la seva vida a investigar noves aplicacions en la tasca de predir el temps, és a dir, el telègraf, la ràdio, els globus sonda...Es clar que no arribà a conèixer el radar i els satèl·lits, dos auxiliars actuals de primera magnitud. Proposà Abbe, abans que ningú, zones d'horari tipus unificat. Antigament, cada localitat tenia el seu propi horari, la que encara avui diuen els pagesos «l'hora del bon Jesús i que s'ajusta a la posició del sol pel que fa a cada punt de la superfície terrestre. El ferrocarril, un altre gran fenomen tècnic i social que transformà el món de les comunicacions, havia de menester una organització d'horari de trens més unificat i ajustat. Abbe proposà el seu programa sobre la qüestió el 1879 i el govern l'acceptà a nivell nacional.

Es va dividir el mapa dels Estats Units en tres zones i cada una d'aquestes establí el seu horari unificat. Aquest sistema, a poc a poc universalment adoptat, es va fer encara més necessari amb les comunicacions aèries. Tanmateix, Abbe no va poder veure gaire cosa de l'aeronàutica comercial ja que moria a Chevy Chase, Maryland, el 1916.

Pocs temes entren en les conversacions humanes, en les xerrades d'amics i veïns, en les vetlades familiars, i fins i tot, a qualsevol trobada amb un desconegut, com el que fa referència al temps atmosfèric. El lèxic anglosaxó, per exemple, és força abundant en adjectius sobre la meteorologia. No hi ha preocupació més comunal que aquesta. Si ha de ploure, si farà vent, si la calor és intensa o si un sol d'estiu, que xapa roques i torra el cul dels conills, ens ha de fer suar molt. L'home del temps, a la TV, la ràdio o la premsa ens dóna un tast del futur més immediat. I això és d'agrair. Com deia Max Born: «Jo crec que els resultats científics sempre s'han de poder interpretar en termes intel·ligibles per a cada home pensant».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris