nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Els pescadors catalans de Galícia (1910)

El periòdic El Barbero Municipal, de Rianxo, Galícia, culpa encara els catalans de l'extinció de la sardina en aigües d'aquella zona, ja que els «arrastres» se'n duien les cries.

Sembla que aquesta tensió entre gallecs i catalans en aquell municipi era una cosa històrica i era viva ja ben avançat el primer terç del segle XX.

Existeix d'aquella època una dita: «Dalle, dalle que é de catalán», expressió molt viva i normal entre patrons i pescadors. Aquesta història, però, es remunta cap al 1780, quan un estol de pescadors catalans s'estableixen o s'instal·len a la zona «rianxeira», on el peix és abundant.

El tema és molt ben explicat per l'historiador J.A. Duran: «Ara bé, el conflicte més conegut és, sens dubte, el divuitè de l'arribada dels catalans, encara que per a la seva comprensió convé no perdre de vista l'analogia amb altres antics i recents. La novetat que presenta la nova història potser es redueixi a l'anècdota que els homes que utilitzen la 'jabega' són, precisament, catalans, això és, gents d'un altre Regne i no de Galícia, i que per això mateix vénen a inserir-se, com a colons, en els sistemes tradicionals d'explotació i en el 'statu quo' de les pesqueres gallegues. Com en els conflictes antics, la disputa és pluridimensional: té un aspecte tècnic, com tot art de pesca, que remou arguments no només tècnics, sinó també econòmics, socials i culturals». Efectivament, en aconseguir captures importants, amb la xarxa que en diuen «aparello» o «jabega», els pescadors catalans aconsegueixen un mercat més extens, abaraten els preus, introdueixen contractacions per temps definit i per un salari, industrialitzant aquestes activitats...

Recordem que la «jabega», en gallec «aparello», és xarxa, amb cap en terra, sistema d'arrossegar, utilitzat pels catalans, era contrari al de la xarxa de «xeito», art espontani de deriva, aparell tradicional de les costes gallegues. I encara en el Barbero Municipal, un any després, novembre del 1911, es feia referència al violent enfrontament entre «xeitos» i «tarrafas», un art de «cerclat», que també utilitza embarcacions a vapor a la Ria de Muros. Hi hagué trets d'escopeta, manifestacions i intervenció de la Guàrdia Civil. Una violència que ja s'havia produït mig segle abans entre «xeiteros» i «traiñeiros» (art de «cerco de jareta») i és curiós, als ulls de l'historiador J.A. Duran, que en la brega contra les «traíñas», tant en les seves modalitats nocturnes com diürnes, hi figuren sempre llinatges catalans, concretament els Goday de la ria d'Arosa i de Rianxo.

Sembla ser que la nissaga dels catalans de cognom Goday és la més significativa, especialment si consideram que aquesta família inaugurà a la zona la primera fàbrica conservera.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris