cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
22°

Ulric Zwinglio, l'altre Luter (1531)

Ulric Zwinglio, o millor, Huldreich Zwingli (Wildenhaus, Vall de Toggenbyt, 1484) és plorat pels seus seguidors, després que les seves cendres siguin escampades al vent. És un dels reformadors religiosos del segle XVI, contemporani de Luter, que havent escampat les seves idees per Suïssa, serà capturat i mort. Explica l'historiador Eduardo Sierra que «les noves idees s'estaven difonent més enllà de Zurich. En molts altres cantons s'hi havien aixecat d'altres predicadors evangèlics i augmentava el nombre dels seus deixebles. Però els cantons de Schwyz, Uri, Unterwalden, Zug i Lucerna no acceptaren la reforma i es disposaren a una guerra que , si bé en principi s'evità a força de negociacions, esclatà finalment el 1531. El cantó de Berna tampoc no va seguir Zwinglio, qui malgrat això es posà al capdavant dels homes de Zurich com a capellà.

Sobre la planura de Kappel es trobaren els dos exèrcits, Zwinglio rebé un cop de maça que li esfondrà el crani. Llavors, un soldat el va veure recolzat en un arbre, el conegué i el matà. Tenia quaranta-vuit anys...».

Ulric ens presenta una vida que sembla novel·la d'aventures. Essent infant, aprengué llatí amb el seu oncle Bartomeu i havent estat aquest clergue sorprès amb el nomenament de degà de la catedral de Wessen, se'n dugué l'al·lot a aquella diòcesi, on seguí aprenent amb gran profit. Només tenia deu anys quan fou enviat a l'escola de l'humanista Gregori Buenzli, un famós centre fundat a Basilea.

Tenia catorze anys quan havent ja superat els ensenyaments del mestre, l'enviaren a Berna, a casa de l'humanista Heinrich Wolfin «Lupulus», que li donà una sòlida formació en matèria de Retòrica, és a dir, el que aleshores deien al tàndem literatura llatina i grega. Visqué mentrestant en el convent de Sant Domènec i allà va rebre, així mateix, lliçons de música, quelcom que l'apassionava tant com la teologia.

Anà després a la Universitat de Viena, on estudià prop de dos anys i havent adoptat les idees de l'erasmisme entrà en contacte a la capital d'Àustria amb altres mestres reformadors, com és ara Joachim von Matt i Heinrich Joriti «Glareanus»... Però, segurament, nedava en una mar de confusió i sembla que també va conviure amb partidaris del papa, com aquells Johann Heigerling von Leutkirch «Faber» i Johann Meyer «Eck»...

Enriquit, però, amb tal intercanvi d'idees, tornà a Basilea, hi rebé la seva llicenciatura i doctorat, els anys 1504 i 1506...
Conscient, sota la notable influència de Thomas Wyttenbach, dels mals i abusos de l'Església romana, que comerciava amb les indulgències i estava immersa en gran corrupció, posà en marxa la seva tasca predicadora. Novament a Zurich, entre 1519 i 1531, és el més actiu reformador de la zona i des de la trona llança forts atacs contra l'organització papal. Curiós personatge potser un poc eclipsat per les figures de Luter i Calví.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris