cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Neix el Príncep Valent (1937)

Neix el Príncep Valent, un heroi del còmic que es farà mundialment famós i que potser, més que cap altre, cerca una certa consagració artística, amb un dibuix exigent i un guió molt documentat. Cronològicament és una de les més aconseguides creacions dels anys trenta. Heus aquí la galeria nord-americana de producció. El 1931 apareix Dick Tracy, de Chester Gould; el 1933, Flash Gordon, d'Alex Raymond; del mateix any, Terry i els Pirates, de Milton Camiff; el 1934, Mandrake, de Lee Falk i Phil Davis; del mateix any Li'l Abner, d'Al Capp; The Lone Ranger, de Charles Flanders; L'agent secret x-9, d'Alex Raymond i Dashiell Hammert; el 1936, The Phantom, de Lee Falk i Ray Moore... Tots, llevat de Lone Ranger i Phantom, personatges que cerquen la justícia a cara descoberta. Però el Príncep Valent és una altra cosa puix respon a la norma dels antics llibres de cavalleria. L'heroi té les tres condicions que caracteritzaren Palmerí d'Oliva, Lancelot del Llac, Amadís de Gaula o el nostre Tirant lo Blanc, és a dir, un alt llinatge, una certa bellesa física i una determinada perfecció moral.

Així, Harold Foster construeix una mena de novel·la-còmic de cavalleries i com explica la professora de literatura a la Complutense Milagros Arismendi, «el príncep Val pot contemplar aquell regne llegendari i suggestiu que s'anomenà Camelot; assistir a un judici presidit pel rei Artús, la seva esposa Ginebra i el savi Merlí; lluitar i vèncer a l'escuder d'un orgullós cavaller conegut per Sir Lancelot; combatre al costat de Sir Gawaine, fins i tot, caminar cap a Terra Santa i anar a la recerca del Sant Grial. Es comprèn que tot plegat desperti en el lector una irrefrenable nostàlgia. Es comprèn que el dugui a evadir-se de la seva realitat, per a projectar-se en un món extraordinari, fantàstic. Es tracta d'un desplaçament fàcil, espontani, perquè la historieta de Foster manca d'una autèntica problemàtica, és un relat agradable i poc complicat que permet una comprensió i acceptació immediata. Manca de tota intenció crítica perquè l'ironia pot destruir el seu fascinant món cavalleresc, el seu suggestiu somni heroic, que és possible pel fet que Val creu en l'ideal que representa encara que no es compleixi en la realitat...». Deia, per altra banda Claude Molineri, que el període que s'obrí el 1929 i es tancà amb el començament de la Segona Guerra Mundial constitueix una edat d'or per al nou mitjà d'expressió, a causa en part de la considerable ampliació temàtica produïda amb la introducció de la mitologia aventurera, la qual cosa causà un notable augment de l'esfera dels seus lectors...».

Una època interessant. Potser el millor moment del gènere.
El Príncep Valent exigia, per altra banda, una total dedicació.
I com explica el mateix Molineri: «...El gener del 1929, Alan Harold Foster començà la publicació dominical de les aventures de Tarzan, el famós home-simi ideat per Edgar Rice Burroughs el 1914 i traslladat repetidament al cinema. El cicle de Tarzan, que havia de ser un dels mes populars, el continuaria el 1937 Burne Hogarth, amb un estil monumental i emfàtic, quan Foster l'abandonà per dedicar-se exclusivament a la seva virtuosa nissaga medieval Prince Valiant, lligada al cicle llegendari del rei Artús».

Podríem dir que el Príncep Valent és el darrer capítol de la Matèria de Bretanya, portada a la tècnica de la historieta gràfica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris