cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

Cannon, creador de l'homeostasi (1871)

Neix tal dia com avui a Prairie du Chien, Wisconsin, el fisiòleg nord-americà Walter Bradford Cannon, el qual, graduat a Harvard el 1896, s'hi llicenciaria en medicina el 1900. Segurament fou el primer a fer servir els Raigs X de Roentgen en el camp de la fisiologia. Per tal de cobrir tal experiència amb èxit, inventà una pasta feta de bismut, això vol dir, una suspensió d'una substància de pes atòmic elevat, inofensiu i opac als Raigs X. Després d'empassar-se el pacient aquesta pasta, el tracte intestinal destacava als Raigs X en forma de taca d'un color blanquinós sobre fons obscur. Allò, que ara ens sembla cosa quasi natural, significava un extraordinari avançament per al metge, ja que per primera vegada podia veure les vísceres blanes de l'interior del cos sense necessitat d'haver d'obrir-se un camí previ a través del tegument.

Això succeïa en els dies anteriors a la Primera Guerra Mundial i suposà tota una esperança per a la pràctica hospitalària. Acabat el conflicte, Cannon, que havia tractat i investigat el xoc hemorràgic i traumàtic dels soldats ferits, va promoure noves tècniques d'observació i estudià, d'entre tots els aspectes que li interessaven, la forma com l'organisme humà, en una situació d'emergència, posa en joc un esforç extraordinari. Creà el concepte d'homeostasi, que és la precisió d'aquest esforç. Com explica Asimov, es tractaria de l'esforç que fa l'organisme per mantenir un mitjà intern estable malgrat les fluctuacions del medi ambient exterior.

Tot plegat significava descobrir les propietats de les diferents hormones i especialment, l'adrenalina, que exerceix una important acció sobre les terminacions nervioses. Ja dins aquest terreny, estudià Cannon l'existència d'un compost semblant a l'adrenalina que el cos segregava també, fins i tot en condicions normals, i aquestes molt diferents de les d'emergència. En aquest cas les terminacions nervioses pertanyien al sistema nerviós simpàtic. Per això, la nova substància fou anomenada «simpatina».

Cannon, que havia nascut un dia d'octubre, morí en aquest mateix mes de l'any 1945, el dia primer, i això s'esdevenia a Franklin, New Hampshire. Novament ens trobam al davant d'un savi doctor que sapigué aportar a la humanitat una millora dels mitjans d'anàlisi i observació, que esbrinà els misteris que s'amaguen en aquest sistema de petits ganglis i nervis que presentam al llarg de la columna vertebral, a més del sistema cerebrospinal.

Deia Ramón y Cajal que el «cervell humà representa un món on hi figuren alguns continents explorats i grans terres ignotes. L'home ordinari s'ignora a si mateix i no sospita ni tan sols tenir riqueses potencials. En canvi l'home cultivat es vol explorar, i aconsegueix de descobrir alguns tresors ocults. Pocs, però, han estat capaços, a força d'atenció reflexiva i d'esforç interior, d'apurar la geografia de la seva ment. Quantes afortunades troballes no hi ha d'haver encara en els creuers de les nostres cèl·lules i vies nervioses si ens imposam la tasca d'autoobservació metòdica i ens entregam a la llum de la ciència i a la calor de la meditació»...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris