nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Lerroux, emperador del paral·lel (1903)

102996

Un foraster, de Còrdova, Alejandro Lerroux (1864-1949), organitzador d'un partit republicà, diferents vegades cap del govern des del 1933, considerat pels nombrosos immigrants del món industrial com l'emperador del Paral·lel. Anticatalà, pel que fa a l'autonomisme, Lerroux compta amb no menys de 35.000 vots. El segueixen els treballadors procedents de les províncies espanyoles més pobres i la seva popularitat és deguda als seus discursos, d'estil combatiu i audaç, profundament demagògic, que s'aprofita dels més ignorants, que dissortadament són majoria. Per comprovar aquests extrems en tindrem prou amb un fragment d'un dels seus mítings, mots pronunciats tal dia com avui: «Que els vaig dir jo als barcelonins, pobre de mi, modest periodista que arribava sense nom i sense prestigi, com no fos el de la meva ploma de combatent? Els vaig parlar de justícia, de llibertat, de dret, d'organització, de República. Però els vaig parlar alt, clar i sense por, per on em varen reconèixer germà i em sapigueren decidit a viure i a morir amb ells i per ells. I heus aquí que aquell poble de malfactors, dinamiters, anarquistes, terroristes, segons el concepte de tants, s'organitzà rèpidament en partits republicans dins més de cinquanta entitats societàries. Hi ha massa homes que treballen i no mengen. Hi ha massa homes que mengen i no treballen... Homes o el que sigueu, i què ho sou de bèsties! Us reuniu com guarda de xots per protestar... Per disposar de la vida de Maura n'hi ha prou amb la raó que representa legalment totes les iniquitats del poder i de l'autoritat, de la religió i de la llei, de la força i del capital, del temps i de la matèria. Escoltau-me, animals! anau, regionalistes de bata de cua...

«Però potser el discurs que fa fer més mal per la seva demagògia a la causa de la República i de les idees esquerranes, fou el que jugava amb conceptes tan perillosos com aquests: «Joves bàrbars d'avui en dia, entrau a sac en la civilització decadent i miserable d'aquest país sense ventura, destruïu els seus temples, acabau amb els seus déus, aixecau el vel de les novícies i elevau-les a la categoria de mares per virilitzar l'espècie, entrau en els registres de la propietat i feis fogueres amb els seus papers, feis que el foc purifiqui aquesta organització social corrupte, entrau en les llars dels humils i aixecau legions de proletaris per tal que el món tremoli al davant dels seus jutges desperts... Seguiu! Seguiu! No cal que us atureu al davant dels sepulcres ni al davant dels altars. No hi ha res sagrat a la terra. El poble és esclau de l'Església. Hem de destruir l'Església, la tradició, la rutina, els drets creats, els interessos conservadors, el caciquisme, el clericalisme, la mà morta, el centralisme i l'estúpida contextura de partits i programes...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris