nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Novel·la rosa «feliços 20» (1924)

Després de la Primera Guerra Mundial, quan la dona estrena falda curta i balla el «xarleston» i el «tango», l'avió i l'automòbil es fan part de la vida civil i l'alegria dels supervivents es transforma en una liberalitat més extremada de costums, apareix la novel·la rosa per substituir els fulletons a l'estil del XIX.

Així, per exemple, l'editorial Juventud, de Barcelona, en fa la col·lecció de més prestigi dins l'Estat espanyol, que ha d'estar bona part de la dècada sota la dictadura de Primo de Rivera. Els volums, ben il·lustrats i presentats, es venen al preu d'una pesseta i cinquanta cèntims i l'editor els promociona amb aquestes paraules: «La novel·la rosa és una col·lecció econòmica que publica precioses novel·les de bona literatura. Totes les obres d'aquesta publicació es donen íntegres i han estat acuradament seleccionades per tal que puguin estar en totes les mans. La Novel·la Rosa s'ha imposat la tasca de donar a conèixer, entre totes les classes socials, els mestres de la literatura contemporània. Al costat de les millors obres dels novel·listes estrangers hi figuraran escollides novel·les d'autors espanyols que ens han honorat amb la seva cooperació...»

I quins eren aquests autors? Doncs eren F. Muñoz Pabón, Mauricio López Roberts, Guillermo Díaz-Caneja, Juan Aguilar Catena, Alicia Pujo, Matilde Alanic... Però també Armando Palacio Valdés i Gabriel Miró! Els arguments, sempre girant entorn dels temes d'amor, la majoria de vegades per narrar com una ventafocs surt de la misèria gràcies als sentiments del príncep blau que, en aquell temps, sol ser enginyer, aviador o metge. Altres autors, en aquells dies molt coneguts, com Henry Ardel, Elinor Glyn, Berta Ruck, Jean de la Bréte, Henri Greville, Paul Bourget, Eveline Le Maire, Edith Wharton, Clement d'Othe, Pierre Alciette, Guy Chantepleure, Jorge Gibbs, André Lichtenberger... se sumen a la nòmina. Com podem observar, els escriptors francesos eren els mestres del gènere.

Els títols de les novel·les ho diuen quasi tot: Una al·lota moderna, El somni d'Antònia, La senyoreta Orlis, La germana petita, El marit d'Aurora, El nuvi desconegut, Compromís d'honor, El diari d'una casada de fresc, Els errors del cor, Ànimes femenines, Abnegació...

«Amb l'ànima angoixada i plena de vergonya demanà al Senyor energies per conduir-se com una jove digna i no deixar entreveure, ni a ella mateixa si fos possible, els seus pensaments desbaratats. Es va resoldre, doncs, a avançar en la feina per tal de poder acudir a casa de Graham...».

És clar que molts d'aquests autors no han deixat vestigi dins les històries literàries, els seus noms no pujaren a les enciclopèdies i el temps ha fet desaparèixer obres i persones. M'intriga, per exemple, saber qui era aquell celebrat autor de novel·les rosa que tenia llinatges catalans, J. Pin y Soler, que el quinze d'abril del 1925 publicava la seva Alicia amb gran èxit de venda.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris