tormenta
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
19°

El ferrocaril Palma-Felanitx (1904)

Tal dia com avui els diaris locals informen de la proposta de ferrocarrils secundaris d'aquesta província, dintre de la qual figura una «línia Palma-Felanitx per Llucmajor i Campos, servint a la més curta distància de Santanyí». Era un excel·lent projecte que comunicaria per tren bona part de Mallorca. Recordem que la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca havia estat creada l'abril del 1876 mitjançant la fusió de la Companyia Ferrocarril de Mallorca (1872) i la Companyia Ferrocarrils del Centre i Sud-oest de Mallorca. Es disposava ja de la línia Palma-Inca (1875), de la de Palma-sa Pobla (1879) i de la de Santa Maria a Felanitx (1897).

Eren doncs, aquells promotors, gent d'empenta. La línia de Palma a Santanyí seria inaugurada el 1917 i la de Manacor a Artà el 1921. Tot plegat significava, en els anys 20, dos-cents dotze quilòmetres de via, un esforç realment extraordinari. Utilitzaren, en els seus començaments, locomotores a vapor de la companyia anglesa Nasmyth Wilson i després en feren servir d'altres de la casa Krupp alemanya i així mateix algunes, britàniques, de l'empresa Babcok Wilcox. Però no totes aquelles màquines eren d'importació. En els obradors de la companyia mallorquina foren construïdes dues locomotores, les número 22 i 23, que foren batejades amb els noms España i Alfonso XIII. Es tractava de models del tipus 4"4"0, de vint-i-nou tones de pes i d'una llargària de vuit metres. El desenvulupament de l'automòbil, amb la naixença de línies d'autobús, la guerra civil, l'envelliment dels materials, va fer poc a poc insostenible mantenir tantes vies.

Això dugué a partir dels anys 50 una forta crisi que augmentà al llarg de les dècades següents. Moltes vies serien soterrades i el tancament d'estacions i supressió de serveis es va produir en cadena. Així i tot, la línia «històrica» del 1875, Palma-Inca seguí, sortadament, viva. Des del 1964 es cobria, aquesta, amb un vehicle automotor alemany Ferrostal, amb motor diesel. En el dia d'avui, la total restauració de les vies ferroviàries a Mallorca és un clam popular. I quan un pensa en el passat entorn del tema, en els dies de locomotores que escampaven fum de carbonissa i travessaven les nostres zones agrícoles, no pot defugir alguns aspectes literaris de l'època.

Així llegim a La Ciutat de Mallorques, de Miquel dels Sants Oliver: «A l'andana esperaven, com cada dia, el pas del tren, alguns oficinistes, tinents de la reserva, pràctics de jutjat i de registre d'hipoteques... Altres passatgers es preparaven per pujar als cotxes. Entre ells sobressortia un jove vestit amb trajo, de barba rogenca i ulls blaus, amb dos mostraris forrats d'hule. Els passatgers del compartiment veïnat s'abocaren a la portalera... El xisclar de la locomotora i el partir del tren ofegaren la verbositat d'aquells missatgers de la indústria, nous cadets de Gascogne, corrent de poble en poble i d'estació en estació... El panorama que llavors s'obria al davant dels nostres ulls, des de Sineu a Manacor, era extremadament amè. Ni planura desolada ni serra: una ondulació contínua del paisatge, amb pujols i comellarets, amb clapes de pinar i garriga, amb trinxes de sementer, d'un or verd, internant-se a manera de llacunes, en el misteri dels boscatges llunyedans...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris