nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Naufragi de pescadors esportius (1623)

66236

El vent xiulava i bramulava en el cordam, el tro ressonava entre els niguls de tempesta, i les ones escombraven la coberta de la nau de proa a popa... La mar, agitada vers la costa per una ventada irresistible, rebotia amb extremada violència, provocant terribles onades de fons. En tot el que la vista podia atènyer no es veia més que una immensa extensió d'escuma molt blanca que s'aixecava remoguda, com si per davall d'ella hi hagués un combat de monstres espantosos...»

Aquesta descripció d'una nau llançada contra el mal temps correspon a una novel·la de Salgari però molt bé podria servir per mostrar el que devien sentir aquells nàufrags del segle XVII. Diu el cronista: «Era dissabte i el cel, ja a l'alba, apareixia cobert d'una gran massa grisenca de núvols. Llamps i trons esqueixaven la fosca. Malgrat que la tempesta que s'apropava i sense fer-ne cas, a l'altura del cap Enderrocat, un grup de persones es dedicaven, (com diu mossèn Antoni Pons) insensibles, al perill que hi havia sobre els seus caps, a la pesca per esport. I succeí el que s'esperava. La barca, feta trossos, es negava i amb ella, els set pescadors que hi anaven. La luctuosa notícia va córrer per Ciutat de Mallorca per causar una forta impressió, puix eren persones molt conegudes. Es confirmaren els noms dels ofegats i aquests corresponien al patró Pere del Call, a un criat d'aquest, al teòleg mossèn Samora, al fiscal eclesiàstic mossèn Agustí Serra, als joves germans Mudoi, a un criadet de Samora que nomia Vanrell, al patró Ripoll, considerat el patriarca dels pescadors de la Ribera, i a un tal Bover, de la Calatrava.

Però no era aquest, en aquells dies, un cas aïllat. Els naufragis dels pescadors eren quelcom permanent. Un cronista d'aquella època, any 1694, escrivia en el seu dietari molts d'aquests succeïts. Es tracta de mossèn Arnau de Colliure i en una de les pàgines de tal llibre de memòries s'hi pot llegir: «Se negaren anant al palangre tres persones de quatre, que eren en dita barca, qui foren Geroni Quirch, Tomàs Bedós, la Gaja e Josep Pubill, tots de Colliure fills, amb los quals era també Geroni Duro, lo Pusuelo, lo qual sols escapà per no haver mai desemparada la barca, mediant lo auxili de la Verge Santíssima de la Consolació, per medi d'una barca, que passava e lo deslliurà Déus super omnia...»

També referit al mes d'octubre, també del 1694, quedava ressenyat que «foren així també negats anant al palangre amb dues barquetes de la nostra vila vuit homes, set d'aquesta vila i lo altre de la Selva».

Petites i tràgiques històries de les que restava també record en els exvots dels santuaris, quadrets amb pintures populars on es reproduïen les imatges dels desastres d'un vaixell, trencats els pals, les veles desplaçades i els nàufrags en actitud de pregar l'auxili del cel.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris