nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Walter Farley i els cavalls de cursa (1941)

Walter Farley, un jove escriptor que encara estudiava a la Universitat de Columbia, aconseguia, tal dia com avui, de veure publicat el seu primer llibre d'una literatura especialitzada en el tema dels cavalls de cursa. Walter era un coneixedor de la matèria des de la seva infantesa i el seu amor pels cavalls era degut als ensenyaments d'un oncle seu, joquei professional, el qual l'havia ensinistrat en les característiques de tot tipus d'equins. Trià un personatge, el Corser negre i entorn d'aquest animal noble, tota una família de campions. Tingué tal èxit editorial aquella primera novel·la, que Walter en va fer tota una sèrie. Els dos primers llibres del Corser negre foren portats al cinema per United Artists el 1979 i el 1983, produïdes per Francis Ford Coppola amb actors com Kelly Reno, Mickey Rooney o el cavall-actor Cass Ole. La novel·la que comentam, però, té un especial interès puix tracta del nostre esport hípic «nacional» o si voleu, més mallorquí. En altres mots, les curses de cavalls «al trot enganxat», les competicions de «trotons», especialitat dels nostres hipòdroms des de fa prop d'un segle. El títol original d'aquella primera obra, traduïda al castellà com El bayo trotón és The black stalli on's blood bay colt i jo el recomanaria a tots els afeccionats.

L'argument ens explica que el somni daurat de Jimmy Creech era aconseguir un poltre campió en les curses de trot enganxat. La seva ocasió seria el naixement del segon poltre de Black. Jimmy sabia com fer l'educació i l'entrenament d'un cavall sense haver de doblegar el seu esperit per tal que mantingués en tot moment el desig de victòria. Quan Jimmy cau malalt i es veu obligat a confiar en un jovencell, Tom Mesenger, pensa que potser l'avinentesa d'aconseguir un campió de trot s'haurà perdut per sempre. Però no serà així. De tal arbre, tal empelt. I el deixeble ho farà tan bé o potser millor que el seu mestre. El que és d'admirar, però, al llarg del llibre, és la recreació de l'ambient hípic, la proposta d'explicar-nos els petits detalls i les anècdotes d'aquesta casta d'esport, l'aventura il·lusionada dels personatges...

«Durant setembre i octubre, la vida va transcórrer com Tom hagués pogut desitjar en el seu millor moment. Ensinistrava de manera regular Fulgor, compartint aquesta tasca amb Jimmy. Mantenien el poltre al trot i permetien que l'animal adquirís de cada cop més energia sense tudar-la. El cos de Fulgor era de cada vegada més fort i musculós, alhora que es desenvolupaven les seves potes. Un cop per setmana, Jimmy deixava que Tom fes recórrer al poltre distàncies molt limitades, no superiors als dos-cents metres. Així i tot, cada vegada que el xicot notava com si una força impressionant l'arrabassàs del solatge, en coneixia l'impuls i sabia que era ell l'encarregat de controlar-lo...»

Tota una evocació per a tots aquells que freqüenten l'hipòdrom de Son Pardo.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris