cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

La mort d'Aster d'Amfípolis (338 aC.)

La mitologia dels herois que fan justícia, en nom del poble, contra els tirans, és quelcom sempre seguit al llarg de la història. I és curiós com alguns d'aquests grans personatges tenen el factor comú de ser arquers. On posaven l'ull, posaven la fletxa. Recordem les aventures de Robin dels Boscos. O Guillem Tell...

Tot això té un precedent: Aster d'Amfípolis, que moria en aquestes dates en mans de Filip de Macedònia. Aquest és el relat: «Arquer famós per la seva destresa, Aster d'Amfípolis, anà a oferir els seus serveis a Filip, rei de Macedònia, i presumia de no errar amb les seves fletxes l'ocell de vol més ràpid: "Bé, li va respondre Filip, et faré servir quan hagi de fer la guerra els estornells... La burleta va ferir profundament el destre tirador, que es tancà dins la vila de Metone, assetjada per aquell monarca. Des d'allà disparà contra ell una fletxa on hi havia escrit aquestes paraules: A l'ull dret de Filip. Bo havia exagerat gens Aster la seva destresa, doncs la fletxa ferí en el blanc i Filip va perdre l'ull dret. Filip retornà la fletxa al recinte murallat amb el següent missatge: Si s'apodera Filip de la ciutat/ l'arquer Aster serà penjat... Així va ser. Filip complí la seva paraula.

Filip de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, havia nascut el 382 abans de Crist i pujà al tron el 359. S'apoderà de bona part de la Tràcia i de les ciutats gregues de la costa de la mar Egea. Derrotà l'exèrcit d'Atenes a Queronea el 338 i anava a marxar contr a els perses, aquell mateix any, quan fou assassinat per Pausànies i això, instigat per la seva muller Olímpies. Això vol dir que Filip només va sobreviure alguns dies a l'arquer... La ciutat de Metone, des dels quals murs Aster va combatre Filip, destacà en el camp de la cultura i donà fills com Metó, astrònom, inventor d'un cicle de dinou anys conegut com el «número auri». Va viure aquest savi en el segle cinquè abans de Crist. Tanmateix la lliçó que en podem treure de tot això no és més que una lluita de trists orgulls humans. Escrivia Georges Clemenceau: «De les rocoses muntanyes de la Macedònia havia sorgit una raça de ferro a qui la civilització de la plana temptava un cop massa. Un cap amb qualitats de comandament havia trobat soldats decidits a obeir. D'una espurna de geni militar neix la falange invencible. L'ideal s'imposarà, potser, un dia: ara és cosa del glavi tirar endavant. Contra els atacs a traïció o els cops de força...».

La guerra, sempre la guerra. I la mort massiva i violenta, fruit de la guerra. «La fletxa, la bona fletxa del bon arc exigeix que l'arquer apunti alt. Però aquesta tècnica no serveix quan el combat per la raó és de paraules i no d'armes. És aleshores, "com deia Demòstenes" quan per conquerir el vot d'una assemblea cal prendre la resolució de baixar l'argument...».

Savis consells de la Grècia antiga.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris