nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

Les llengües d'Esop (1668)

Tal dia com avui apareixien sota el títol Faules d'Esop posades en vers per Monsieur de La Fontaine, el primer de sis toms, que van precedits d'una biografia del faulista grec que va viure a la Frígia devers el VI segle abans de Crist i les faules del qual, escrites en prosa, són breus i seques.

Tanmateix, La Fontaine fa servir com a font amb tota fidelitat aquells apòlegs recollits el 320 abans de Crist per Demetri de Falers i que el monjo grec Màxim Planudi, del segle XIV, va transcriure. I això ens permet de saber, a més de l'obra, la personalitat del gran faulista, primer esclau, després lliure i mort pels habitants de Delfos. Una circumstància de la seva vida donà lloc a l'expressió les llengües d'Esop, que ha passat a totes les literatures. Havent-li donat el seu amo Jant que anàs al mercat i dugués del carnisser el millor que hi hagués, no comprà més que llengües i les va fer cuinar de diferents maneres. No trigaren en cansar-se d'elles els convidats.

Quina cosa hi pot haver millor que la llengua? "Va respondre Esop" és el llaç de la vida civil, la clau de les ciències, l'òrgan de la veritat i la raó; amb el seu auxili són construïdes les ciutats i se les civilitza i instrueix; amb ella es pot convèncer i es regna en les assemblees, i compleix un amb el primer dels deures que es lloar els déus...

"Doncs bé, li va respondre Jant, que ja s'esperava un discurs semblant" demà m'has de dur del mercat el pitjor que trobis! Però el dia següent no va fer servir Esop més que llengües, dient que era la llengua la pitjor de les coses: És la mare de totes les discusions i de tots els plets "explicà", l'origen de les divisions i les guerres, ho és igualment de l'error i la calúmnia.

Per causa d'ella són destruïdes les ciutats, i si celebra als déus, és també l'òrgan de la flastomia i les impietats.
És per això que en dir «les llengües d'Esop» volem significar en literatura les coses que, segons es consideren, el mateix poden ser celebrades o atacades.

També és curiós com Esop trobà la mort. Segons conten, Creso l'omplí de privilegis i l'envià a Delfos a consultar l'Oracle, però irats els habitants d'aquella ciutat per haver posat, el faulista, en evidència la seva avarícia i els seus fraus i per la seva llibertat de llenguatge, l'acusaren calumniosament d'haver robat una copa d'or consagrada a Apol·lo, i el mataren, llançant"lo per un penya-segat.

Tot i que seria difícil prescindir d'Esop com a fundador o creador del gènere de la faula, és a dir, la breu narració amb intencionalitat moralitzadora, els personatges de la qual són animals, les seves faules, unes cinc-centes, recollides dos segles i mig després de la seva mort, fan que alguns historiadors posin en dubte l'existència del personatge.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris