nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Neix el químic Carl Bosch (1874)

77380

Neix a Colònia el químic alemany Carl Bosch. Es graduarà a la universitat de Leipzig el 1898 i s'especialitzarà en química. El 1909 du a terme el desenvolupament de la síntesi de Haber, que converteix en una operació industrial a partir d'una demostració de laboratori. Haber havia emprat un recipient d'acer carbonat per a les reaccions gasoses. Aquest reaccionava amb l'hidrogen, i a mesura que passava el temps es feia més trencadís, subjecte sempre a alta temperatura i pressió, fins que acabava rompent-se. Bosch el va substituir per un aliatge d'acer que resistia bé i sota la seva direcció es construí una gran planta de síntesi d'amoníac a Oppau, que encara estava en construcció quan esclatà la Primera Guerra Mundial, de manera que no es va poder fer servir per a la causa bèl·lica.

El 1931, Bosch rebia el premi Nobel de química juntament amb Belgius i es tenia en compte, a l'hora de concedir-lo, que Bosch no havia contribuït de manera vital a l'esforç de guerra. Era premiat, i això quedava ben clar, per les seves investigacions del tipus de les reaccions a alta pressió que feien possible la producció d'amoníac a partir del nitrogen.

El 1935 era nomenat director de la Kaiser Wilhelm i hagué de treballar sota el règim nazi. Tanmateix aconseguí no haver de jurar fidelitat al Nacional-Socialisme hitlerià i morí abans que la Segona Guerra Mundial mostràs l'amargura de la derrota i destrucció del seu país.

Supòs que aquest era el problema. Un home de lletres o de ciència immers en un país on el fanatisme feixista arribava als cims més alts. Ja hem vist com altres savis agafaren, amb urgència, el camí de l'exili. Però això, dins un Estat policíac no sempre és possible. I restar en una posició exteriorment neutre, rebutjant per dintre els mals principis nazis, també era força difícil. Altres homes de ciència, en canvi, d'universitats tan prestigioses com Heidelberg o Berlín, abraçaren de bon grat el nazisme i posaren tot el seu saber al servei del diable. Un tema aquest que ha entrat moltes vegades en el terreny de la ficció literària, com la d'Ira Levin, per exemple, i aquella «inquietant» novel·la The boys from Brasil, on és tracta novament a la llum la terrible figura de Josef Mengele i que tracta de com en secret es prepara la clonació de Hitler. En el decurs de la trama argumental, noranta-quatre homes han de morir en dates assenyalades i en un termini de dos anys i mig. Tots tenen seixanta-cinc anys.

D'això depèn, segons els ocults científics nazis, l'esperança i el destí de la raça ària. «L'home ros vestit de blanc cercà en la seva cartera per treure un munt de papers que es posà al davant, decantant la copa de conyac. Deixà la cigarreta en un cendrer... Va somriure a la vista de les expressions d'admiració de Schwimmer i Kleist i digué: La mort d'aquests homes és el pas final d'una operació que tant a mi com als líders ens ha costat molts anys i diners... La més important mai feta. És la veritat literal, camarades: el destí dels pobles aris, el seu predomini sobre els esclaus i els semites, sobre els negres i els grocs, es complirà si la nostra operació té èxit... És una operació sagrada!» Benhaja els científics com Bosch.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris