nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
19°

La Guerra Civil i el fantasma dels gasos

El general Mola rep una carta en el seu Estat Major. Aquesta informa de la fabricació de gasos per a usos bèl·lics a València i això preocupa força. Cap dels dos bàndols no vol arribar a una guerra amb aquesta casta d'armes.

Els fantasmes de la Primera Guerra Mundial encara sobrevolaven qualsevol conflicte i arreu d'Europa, els vells combatents, que malvivien amb una pròtesi de gargamella, eren molts.

Explica un historiador, Gárate Córdoba, que «al llarg de tota la guerra es va mantenir una constant emulació per a superar l'enemic en nombre i qualitat de carros i avions, limitant-se a poc a poc l'interès per als gasos a dotar de màscara els combatents i a disposar d'un servei de guerra química i algunes companyies antigàs. Però, sobretot en els mesos inicials, els dos bàndols s'acusaven mútuament d'intencions i preparatius d'emprar els agressius químics, espiant-ne qualsevol indici, moltes vegades imaginari...».

Sembla que els republicans varen mantenir en servei el Centre d'Experiència de la «Marañoza», més conegut com la fàbrica de gasos. Ja el 7 d'agost Mola escrivia a Franco: l'enemic prepara gasos. I una setmana després era Franco que comunicava a Mola l'arribada de màscares antigàs procedents de l'estranger, suposam que d'Itàlia o Alemanya...

«El divendres, dia 21, sortirà cap a un punt del sud, una expedició amb vint mil caretes...». I aquest missatge es completava amb el següent radiograma: Deu mil caretes que vénen consignades a l'Exèrcit del Sud. Ens quedarem amb elles... I el dia 20 una nova alarmant entre els rengles franquistes: «Informació Gibraltar comunica confiscació per part del Govern de Madrid de la fàbrica de clor de València, per a fabricar gasos...».

Però si els franquistes tenien por dels gasos, els republicans també tremolaven només de pensar en un atac massiu de fum verinós i així, el periòdic Le Temps, de data 26 d'agost, donava la notícia que les indústries de guerra catalanes havien fabricat més de quaranta mil màscares antigàs. I pocs dies després, l'estació d'Orpesa informava que els avions republicans havien llançat gasos tòxics, que després resultaren esser lacrimògens. Els mateixos que després es llançaren a «l'Alto de León» i «l'Alcázar de Toledo»...

Uns fabricants anglesos oferiren a Mola un proveïment de fums lacrimògens Tea Smoke, amb abundant propaganda i instruccions de com s'havia de fer servir...

«Sense esser una arma ofensiva, és molt útil en les guerres civils per a dissoldre concentracions, atacar l'enemic en cases i coves, etc. Es va emprar a Cuba el 1834 amb molt èxit i actualment a Palestina pels anglesos...».

Acabada la guerra, a la desfilada de la Victòria, passà per davant de Franco una companyia de guerra química. Però només havia estat un fantasma.

Però Mola ho llegí i es limità a arxivar"ho.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris