cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
22°

Neix Frederic Kipping (1863)

Neix a Manchester el químic anglès Frederic Kipping. Graduat a la Universitat de Londres el 1882, a manca d'oportunitats en el seu país (allò que ningú és profeta a la seva terra), decidí d'anar a Alemanya, on treballà sota la direcció de Baeyer. Mai no va veure, però, en persona el seu mestre, que li transmetia les ordres, li revisava les feines i prou. Tanmateix obtingué el seu doctorat amb el màxim grau i el 1894 escrivia el primer llibre de text dedicat exclusivament a la química orgànica. Com que això li creà una certa fama, el 1897 l'elegiren membre de la «Royal Society» i fou nomenat professor de la Universitat de Nottingham. Però encara mancava la gran experiència de la seva vida, a la qual dedicaria prop de quaranta anys.

Començà a treballar en els composts orgànics de silici el 1899, després d'haver investigat l'estereoisometria en àtoms que no eren de carboni. Així doncs, Kipping, treballava el silici i utilitzava un nou tipus de reacció que acabava de descobrir Grignard.

Aquest avantatge li permetia sintetitzar una varietat de composts orgànics que contenien un o dos àtoms de silici a la molècula. Donà a conèixer aquestes experiències a través de cinquanta-cinc articles, tots ells publicats abans de la Segona Guerra Mundial. I aquí és quan Kipping resulta ser molt important per a la defensa del seu país. Durant aquest gran conflicte bèl·lic, els composts de silici es feren importants, com greixos, líquids hidràulics, gomes sintètiques, impermeabilitzants...

Substàncies d'una certa complexitat que contenien llargues cadenes de silici alternades amb àtoms d'oxigen i grups orgànics units als àtoms de silici. Totes aquestes substàncies foren conegudes i tractades en profunditat gràcies a les investigacions de Kipping. Com diu Asimov, és un exemple de composts orgànics que contenen elements que generalment no es troben a combinacions naturals i que resulten de gran profit a la humanitat i de gran interès per als químics. Frederic Stanley Kipping moria a Criccieth, Gal·les, el primer de maig de 1949. Vuitanta-sis anys, doncs, la majoria entregats a la ciència.

Recordem que el silici és un element no metàl·lic, químicament anàleg al carboni, el qual s'obté per reducció del quars. Importantíssim per a la indústria, i d'aquí els mèrits excepcionals del nostre personatge d'avui, un personatge que ens recorda una miqueta allò que va dir Gracián, pel que fa als intel·lectuals i la seva relació amb la naturalesa del seu país. Digué: «Els camps àrids i eixuts crien savis de condició eixuta i gravetat malencònica, i les regions pròsperes, enginys sans i vigorosos».

El fet que Kipping hagués de destacar primer a Alemanya, que no era el seu país, per tal de ser reconegut a la Gran Bretanya, que sí era el seu, ens duria a escoltar la lliçó de la qual un altre savi diu «higiene del desenvolupament intel·lectual», és a dir, treballar amb les eines més fiables allà on aquestes es trobin.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris