nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

Neix el doctor Christiaan Eijkman (1858)

Neix a Nijkerk, Holanda, el doctor Christiaan Eijkman, que serà un dels metges més il·lustres i famosos d'aquell país. Obtingué el seu títol de medicina a la Universitat d'Amsterdam i es dedicà primer a la fisiologia, però després d'una curta estada a les Índies Orientals Holandeses, quan hagué de servir dins l'exèrcit, es va interessar en bacteriologia.

Una invalidesa el va fer estar de retorn a Holanda però havent-la superada, recobrades les forces, viatjà novament a les Índies formant part de l'equip mèdic que estudiava el beri-beri.

Després de moltes investigacions sense cap resultat concret, l'equip de metges tornà al seu país però Eijkman restà a Batavia, Djakarta, en qualitat de director d'un laboratori bacteriològic de l'escola de medicina per a nadius.

El 1896, les circumstàncies varen permetre d'avançar en la qüestió del beri-beri. Succeí que una malaltia entre els pollastres utilitzats en el laboratori mostrava símptomes similars al beri-beri. Eijkman cercà el germen que produïa aquella malaltia. Volgué contagiar un pollastre sa d'un de malalt però no resultà. Descobrí, després, que un dels cuiners havia alimentat els pollastres amb arròs del magatzem de l'hospital. Fou canviat el cuiner i al nou no li semblà bé utilitzar l'arròs destinat als pacients en els pollastres i els donà el seu aliment propi d'aus.

Tot això demostrà a Eijkman que si alimentava els pollastres amb arròs refinat de la millor casta, aquests s'emmalaltien. Si en canvi ho feia amb arròs sense refinar es curaven. Es tractava doncs de definir, per primera vegada, una malaltia «per deficiència dietètica» i, així, quedà clar que hi havia malalties purament bioquímiques.

Les teories de Christiaan Eijkman en aquest camp foren investigades per Hopkins, que anomenà «vitamina» el component que mancava dins una dieta.

Starling i Bayliss obrien, després, nous camins per completar aquella tasca. Tanmateix, poc després d'aquella important descoberta, Eijkman es posà altre cop malalt i hagué de tornar a Holanda. Allà estant l'anomenaren professor d'higiene a la Universitat d'Utrecht.

El 1929 compartia el premi Nobel de medicina i fisiologia amb Hopkins i el cinc de novembre de 1930 moria a Utrecht. Com és sabut, el beri-beri té per definició una malaltia dels països càlids, endèmica i epidèmica, caracteritzada per paràlisi i edemes i causava gran nombre de víctimes entre colonitzats i colonitzadors. Batavia o Djakarta, capital de Java, a Indonèsia, era considerada en aquell temps la capital de les Índies neerlandeses i ja tenia un comerç importantíssim, especialment de sucre i cafè. Plaça de guerra i port militar assegurava el tràfic holandès en aquella zona. El nom de Batavia li venia dels «batavesos», és a dir, el poble germànic que habitava el territori de l'Holanda actual.

No és doncs estrany que els nadius li retornassin el nom de Djakarta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris