cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Neix el savi Georg von Hevesy (1885)

Tal dia com avui neix a Budapest Georg von Hevesy, químic hongarès, també considerat danès. Va créixer i fou educat a Hongria primer i a Alemanya després, rebent el seu Doctorat el 1908 a la famosa universitat de Frigurg.

En una primera època de les seves activitats treballà amb mestres molt coneguts com Haber, i després, a Anglaterra, amb Rutherford.
Les investigacions de Hevesy es dirigiren vers el tema dels àtoms radioactius per estudiar els sistemes orgànics. Ja és sabut que els àtoms radioactius es poden detectar fàcilment, fins i tot quan hi són presents en petites quantitats i això a través de les radiacions energètiques que desprenen pertot arreu. El savi estudià l'isòtop radioactiu del plom obtingut per la desintegració del tori.

Regant plantes amb aigua que contenia el tal isòtop, li fou possible, el 1923, de poder seguir el procés de l'absorció i distribució del plom al més petit detall. Aquest experiment, amb les seves mancances, establia, però, el principi bàsic de l'aplicació dels isòtops.

En altres mots, si un isòtop pogués ser a més de radioactiu, un component normal dels teixits vius, podria seguir la seva línia de radiació amb la seguretat que representava el camí normal que l'esmentat element seguia dins l'organisme, tant des d'un concepte fisiològic com químic.

Després del descobriment de la radioactivitat, duit a terme pel matrimoni Joliot-Curie, els isòtops es desenvoluparen i s'establí amb fermesa els principi dels «traçadors» isotòpics.

És ben cert que sense aquests traçadors hauria estat molt difícil veure com hagués estat possible posar en ordre, fins el punt actual, el complicat mecanisme de les reaccions metabòliques dels teixits vius. I això que el primer cop que Hevesy va fer servir els traçadors radioactius, aquell 1923, no aconseguí de provocar un gran impacte en el món de la ciència. Tanmateix quan passaren un parell de dècades es posà ben de manifest que aquell fet era importantíssim. Contrari al règim nazi, Hevesy fugí dels territoris del Tercer Reich i es refugià a Suècia, un país neutral, on ensenyà a la Universitat d'Estocolm el 1943. Allà es trobava quan aquell mateix any va rebre el Premi Nobel. I el 1959 rebia el premi Atoms per a la Pau. Hevesy morí a Friburg, Alemanya, el 5 de julio l del 1966. Però no tanquem encara aquest article puix hi hem d'afegir que entre moltes altres realitzacions i experiències, Hevesy descobria el mes de gener del 1923 un nou element de la taula periòdica i la seva autenticitat fou verificada pel sistema dels raigs X. Fou anomenat «hafni», pel nom llatí de la ciutat de Copenhaguen, on Havesy havia treballat de valent amb Bohr. Era, per tant, un home honest en la feina i la vida. Com deia aquell altre savi: «Els que presumeixen de conseqüents es creuen esser Déu. Semblen dir-nos: Tan segur estic de la meva opinió, que tot el que la ciència futura pugui descobrir no em farà rectificar...».

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris