algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
14°

El naùfrag del Tinga (1913)

Ahir va esser recollit un nàufrag en aigües mallorquines, fora de la badia de Palma. Es tracta d'un francès que es llançà a l'aigua des del vaixell de vapor «Timga». Es tracta d'un jove desertor que per molt poc temps no ho conta. Ja duia algunes hores dins l'aigua i tot i que era gran nedador, a causa del cansament i els corrents, estigué a punt de casar-se. Fugí de la nau per a salvar-se de la presó i del batalló disciplinari. El vapor «Tinga» anava cap a Alger i havia de sofrir una condemna de tres anys. Tanmateix fou recollit per uns pescadors i traslladat a Palma. Els metges de l'Hospital General tingueren cura del seu esgotament...

Però de qui fugia aquest soldat marsellès? Del presidi o de la guerra? És curiós que en aquells dies, el nord d'Àfrica estava ben remogut i aquí ens arribava la nova que un tal Rafel Amengual Dolç, destinat a Melilla, de vint-i-cinc anys, manobre d'ofici i mallorquí de soca-rel, s'havia suïcidat, no podent suportar més aquella tensió prebèl·lica. Efectivament, mesos després, els diaris parlaven de ràtzies dels guerrillers marroquins, del nodrit tiroteig de les posicions fos de nit o de dia, de la mort d'un tinent i altres oficials, dels aduars àrabs arrasats, de la manca d'armes, medicaments i queviures a Ceuta i altres ciutats...

I mentre els espanyols defensaven com podien la seva zona del protectorat del Marroc, els francesos es trobaven cada alba i cada entrada de fosc amb grups rebels algerians de manera que les guerres colonials, en aquell moment, eren llargues i costoses, i la situació, el 1912, era ben dolenta. Però a poc a poc, espanyols i francesos anaven ocupant territoris. La zona Oujda-Figuig, dins el Marroc, a l'oest d'Algèria, passava a mans europees entre 1903 i 1910. La del sud, de Tafilalet a Ouarzazate i Zagora entre 1932 i 1933, amb un sector central i un altre més al sud que no pogué esser francès fins el 1934. De Fez a Agadir, passant per Rabat, Tatla, Safi, Mogador i Marraqueix, la conquesta tingué lloc entre 1911 i 1913. El territori de Casablanca entre 1903 i 1910.

La gran comarca de Midelt entre 1919 i 1930. I una zona que va del nord de Marraqueix a Sidi Ifni també en aquest espai de temps. L'heroi d'aquelles campanyes, abans de la Primera Guerra Mundial, fou el general Lyautey, que veim representat en una litografia de setembre del 1912. Apareix assegut a la part davantera d'un cotxe descapotable, el xofer al costat. Contrasta el seu kepis de general i el seu uniforme carregat de medalles amb la pobre indumentària del soldat, un altre kepis, vermell, la casaca blava i els calçons també vermells. Rere d'ells, en el mateix vehicle, dos oficials mostatxuts, millor vestits per a tal avinentesa, és a dir, salacot colonial fins a les celles, jaqueta color de sorra, calçons ajustats i bota alta.

L'automòbil, jo diria que és un «Delahaye» d'aquell any, amb quatre seients, armat amb una metralladora a la part del darrere, de la fàbrica de París i que cobria, segons sembla, les necessitats militars per a circular a tot terreny. Tenia un motor de quatre cilindres, amb 2.613 centímetres cúbics. El model de 1913 era més perfeccionat i es va fer servir com a taxi, cotxe de bombers i altres aplicacions públiques. Al pas de Lyautey i el seu automòbil, uns moros, amb els cavalls espantats, no s'atreveixen a disparar des de la seva muntura, les espingardes. Mentrestant, el general, com si res no passàs i enmig d'aquella polseguera, consulta els plànols abans de fer una entrada triomfal a Marraqueix.

 

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris