algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

És assassinat Humber I (1900)

Es compleix ara mateix, avui mateix, el centenari de la mort del rei d'Itàlia Humbert I. Tal dia com avui, un jove anarquista, Gaetano Bresci, disparava contra el monarca durant les festes de la ciutat de Monza. Les ferides eren mortals. Aquest fet dramàtic commogué tot el país i tot Europa. Sembla que el rei Humbert era un monarca estimat per molts dels seus súbdits si bé el descontent popular, en diferents moments del seu regnat, prenia proporcions considerables. Ja el maig del 1898 hi havia hagut violentes manifestacions. La política colonial del govern de Francesco Crispi era un fracàs. Els pagesos i els sectors obrers veien, per altra banda, reduïts els seus sous al nivell més baix que podia recordar-se. I encara obligaren el poble a satisfer el que mal anomenaven impost «sulla miseria», que gravava els béns de consum més elementals o necessaris: el pa, la sal, el vi i el petroli, essent aquest el combustible més estès per a l'enllumenat d'una casa. Explica l'historiador Mariano Fonrodona que «la pròpia cambra dels diputats funcionava només quan convenia Francesco Crispi, i els comicis eren, en el fons, una pura burla. El cos electoral, que gairebé havia arribat, en els millors moments, al deu per cent de la població italiana, havia baixat per davall del set per cent quan Crispi privà del dret de vot a més de vuit-cents mil ciutadans. Aquells senyals d'alarma tampoc no foren escoltades pel president Antonio di Rudini, que succeí Crispi, ni pel rei Humbert I, persona de bones intencions però de limitades iniciatives».

Així les agitacions socials, només mancava un activista per dur a terme el magnicidi i aquest fou Gaetano Bresci, nascut el 1869, i que havia començat a treballar a l'edat de deu anys en una indústria tèxtil de Prato. Aprofitava els diumenges per estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis, de manera que als vint anys ja era un obrer cult, diferent dels altres, ben vestit, que tenia moltes aventures amb les dones i sentia alhora bullir en el seu interior les ànsies revolucionàries. Organitzà les primeres vagues de Prat o i fou detingut per la policia. El desterraren, juntament amb altres anarquistes, a l'illa de Pantellaria. Decidí Bresci, després, emigrar a nord-amèrica, el 1897, i es transllada, un cop estant a l'altra vora de l'Atlàntic, a la ciutat de Paterson, Nova Jersey, considerada la capital mundial de l'anarquisme en aquella època. Aquella població tenia devers cent mil habitants i devers un onze per cent procedia d'Itàlia, de les regions obreres, principalment tèxtils, com Prato, Vercelli o Como. Allà, sota el mestratge de revolucionaris com Malatesta, Prampolini o Costa, eren impartides conferències i es preparaven accions violentes. Bresci trobà feina a la «Hamiland Booth», visqué amb una tal Sophie Knieland que li donà una filla i esperà esdeveniments. A Milà, el general Bava Becaris havia vençut la revolta de les masses obreres, i els diaris parlaven del «victoriós» personatge per a més indignació del poble. El febrer del 1900 Bresco decideix de fer un urgent viatge a Itàlia amb l'excusa d'anar a recollir unes herències paternes. La realitat és que compra una pistola «Massachusetts», calibre nou, de cinc trets, deixa la fàbrica, s'embarca en el vaixell francès «Gascogne», toca terra a Le Havre, va fins a París i llavors fins a Gènova. Anant sempre molt ben vestit, es creu la policia que és un emigrant enriquit. Visita la seva germana a Castel San Pietro i parteix cap a Milà, quan el rei passava les vacances a Monza. Humbert I anava en el seu carruatge quan Bresci preparà la seva pistola. Foren tres trets. Ferit al pit, el general Avogadro que l'acompanyava digué: Siete ferito maestà? I el monarca respongué: Credo sia niente! Foren les seves darreres paraules.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris