nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Mor el savi Otto Hahn (1968)

Otto Hahn, químic i físic alemany, nascut a Frankfurt del Main el 1879, mor tal dia com avui a Gotinga. I la seva mort és deguda a causes naturals, malgrat anteriors intencions del savi de suïcidar-se. El motiu de tan depressius pensaments era l'holocaust atòmic. Quan esclataren les primeres bombes, Hahn considerà que tenia una gran responsabilitat personal en tot aquell assumpte. Però després d'aquell empediment, pensà, tal volta, que matar-se no serviria de res. La bomba de fisió no significava gaire cosa comparada amb la bomba de fusió, la qual base teòrica ja havia estat formulada per Harkins. Després de la Segona Guerra Mundial, Hahn s'oposà radicalment a les armes nuclears i el 1957 es negà a la cooperació en un projecte de fabricació d'aquestes armes a l'Alemanya Occidental, és a dir, la que es deia República Federal Alemanya.

Però tornem enrere en la vida d'aquest home. Hahn obtingué el doctorat a la Universitat de Marburg el 1901. Després es dedicà a fer viatges per a la seva formació. Traballà a Londres amb Ramsay i Rutherfort. El 1906 retornava a Alemanya i allà estant aconseguí ser nomenat director de l'Institut de Química «Kaiser Wilhelm» i durant la primera etapa de les seves investigacions treballà en el desenvolupament d'alguns estats intermitjos de la desintegració radioactiva del Tori. (Aquest és un metall pulverulent, el qual nom procedeix de «Tor», el déu escandinau, de color grisenc, que es feia servir en l'enllumenat per la seva incandescència).

Aleshores, essent l'any 1918, juntament amb la seva eterna col·laboradora Lisa Meitner, descobrí el «protactini», un nou element.
El 1921 descobrí també issòmers nuclears, és a dir, àtoms els nuclis dels quals no diferien en contingut de partícules subatòmiques, però sí en el contingut energètic i en el tipus de desintegració radioactiva. Tanmateix, la fama definitiva de Hahn vingué quinze anys després i en connexió amb el bombardejament de l'urani mitjançant neutrons. Ja feia algun temps, però, que Fermi havia experimentat el mateix encara que els seus resultats eren molt confusos.

Hahn i Meitner investigaren la situació i tractaren amb bari, l'urani, prèviament bombardejat, que contenia una certa fracció de material fortament radioactiu. Això els va fer sospitar que un dels productes de l'urani bombardejat amb neutrons era el ràdio, químicament molt semblant al bari i del qual es podia esperar, per tant, que acompanyàs el bari en qualsevol manipulació química. Amb tot i això, no es pogué obtenir ràdio d'aquelles fraccions tractades amb bari. El 1938 Hahn començà a preguntar-se si no seria el propi bari el responsable dels resultats anteriors. L'àtom de bari, però, era més lleuger que el d'urani, tant que només es podia formar tallant per la meitat l'àtom d'urani. Publicà Hahn els resultats de la seva feina i fou guardonat amb el premi Nobel de Quimica l'any 1944. Per sort, el govern nazi no es va adonar de la potència de la fisió. La famosa intuïció de Hitler fallava.

Mantingué Hahn allunyat i dedicat a experiments de menor importància mentre durava la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, el 1946, Hahn era nomenat president de la Societat d'Alemanya Occidental Kaiser Wilhelm. Tanmateix, la teoria de la fisió nuclear fou intensament treballada als Estats Units i així es desenvolupà la primera bomba atòmica.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris