algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Neix el gran Pericles (499 abans de Crist)

67384

Neix a Atenes Pericles, etimològicament Péricles, fill de Xantip, que seria amb el temps un famós orador i polític. El seu rival polític fou Cimó, al qual s'enfrontà a partir del 459. Com a cap del partit democràtic va exercir sobre els seus conciutadans una gran influència que en general es pot considerar benèfica. Després de la mort de Cimó va poder sotmetre Tucídides a l'ostracisme.

I no oblidem Tucídides, el més gran dels historiadors grecs que visqué del 460 al 395 abans de crist i llegà a la posteritat la Història de la guerra del Peloponès, l'obra d'un testimoni imparcial i alhora composició destra i relat amè, encapçalat per un discurs magnífic.

Deim això perquè en aquells combats orals de la que és avui la capital grega, els debats eren de grans homes contra grans homes. Però tornem a Pericles, que més pràctic fundà en sòlids fonaments la potència naval i colonial d'Atenes, va sotmetre l'illa d'Eubea el 446, la de Samos el 440 i va fer intervenir els seus exèrcits en la ja esmentada guerra del Peloponès. Diu la crónica que del 440 al 431 fomentà amb gran força les arts i les lletres i al mateix temps ornà la seva ciutat amb admirables monuments.

Tan importants foren considerades aquestes accions i disposicions que la centúria IV abans de Crist es coneix com el «Segle de Pericles» i no és exagerat, puix en aquest temps arriben tots els gèneres literaris a la seva forma més perfecta i pura: La tragèdia amb Esquil, Sòfocles i Eurípides; la comèdia amb Aristòfan; la història amb Herodot, Tucídices i Jenofont; la filosofia amb Plató i Aristòtil; l'eloqüència amb els oradors àtics, com Isòcrates, Demòstenes, Esquins, Lísies, Hipèrides, Licurg... I en aquesta mateixa època triomfa l'art grec amb la seva bellesa senzilla i pura.

És exemplar l'arquitectura religiosa d'edificis com el Partenó o el temple d'Olímpia i també l'elegància en les escultures de Miró, Políclet, Fidies, Praxítels i Lisip, i de les escoles de pintura on destaquen, entre infinitat d'altres artistes, Polignot, Micó , Pàusies, Apel·les, Zeuxis, etc. Potser l'escultura de més volum d'aquestes generacions fou el Colós de Rodes, una de les Set Meravelles de l'antigor, una estàtua de bronze de més de trenta metres d'altura, construïda, segons la tradició, per un dels deixebles de Lisip, quan els habitants de l'illa, volent agrair a Helios, el déu del Sol, que els hagués alliberat d'un setge, el 305 abans de Crist, encarregaren l'ambiciosa obra.

Els papers han conservat el nom d'aquell escultor Periclià, Cares de Lindos.
Per altra banda, aquells mateixos escultors representaren Pericles amb el seu casc de guerra, la barba florida i el rostre segons els esquemes d'idealització ètnica del «canon» clàssic.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris