algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Les aventures dels aeronautes (1897)

Tal dia com avui, Salomó Andrée parteix en el seu globus, anomenat «Oern» o àguila, des de l'illa dels danesos vers el Pol Nord. És un any d'avanços científics i fantasies també científiques, a més d'importants esdeveniments polítics i culturals. Cánovas és assassinat, Creta s'incorpora a l'Estat grec, és abolit l'esclavatge a Zanzíbar, Mc. Kinley comença la seva presidència els Estats Units, se celebra el primer congrés sionista a Basilea i per altra banda, Marconi experimenta la telegrafia sense fils, se celebra a Brussel·les una Exposició Universal, Herbert George Wells escriu L'home invisible, mor Alphonse Daudet, Leon Cavallo estrena La Bohème, és fundat el Pathé Cinema...i dins aquest clima, un home es llança als aires per tal d'arribar al punt més significatiu de l'Àrtic. En aquells dies, Juli Verne publica L'Esfinx dels Gels, que recrea aquells paratges de les boires conglaçades. Però pel que fa als globus aerostàtics i viatgers, Verne ja havia donat al lector mols relats, com aquell que porta per títol Un descobriment prodigiós i que es refereix a un suposat navili aeri que seria el fruit de totes aquelles experiències...

«La partida per al viatge entorn del món estava fixada pel 10 de juny, primer aniversari de la manifestació amb la qual l'inventor havia astorat el públic. Els viatgers, previnguts amb molta anticipació, havien arribat de tots els punts de l'univers... Es tractava, ni més ni menys, que de visitar totes les capitals d'Europa, travessar els mars, entrar a les regions inexplorades, presentar-se al davant de les tribus salvatges... S'havia organitzat una festa nacional per al gran dia i havien posat a disposició del navegant aeri els pati reservat dels Invàlids. A migdia s'elevà el globus entre músiques i aclamacions... Travessà l'esplanada i remuntà el curs del Sena fins al pont d'Austerlitz, a igual distància dels dos molls, i s'enlairà més i més, allunyant-se vers l'orient, i se'l distingí molt temps com un punt negre abans d'esvair-se dins l'espai...».

Interessant descripció, com una crònica periodística. Ja ningú no podria aturar la cursa d'investigacions per millorar, dia rera dia, la navegació aèria. I la ciència-ficció de Verne hi posava el seu granet de sorra, a cada punt... «Els dos aerostats es varen construir amb un tafetà creuat de Lió, molt engomat. Efectivament, es va fer servir la goma elàstica, que és una substància resinosa, dotada d'absoluta impermeabilitat, i que no ataquen els àcids ni els gasos. El tafetà es posà doble en la part superior del globus, que és la que sofreix quasi tots els esforços. Aquest envoltant podia retenir el fluid per temps il·limitat. Pesava mitja lliura per cada nou peus quadrats, i com que la superfície del globus exterior era d'uns 11.600 peus quadrats, el seu envoltant pesava 650 lliures... La xarxa destinada a suportar la barqueta era de corda de cànem molt sòlida. Les dues vàlvules foren objecte d'acurat examen com hauria estat el governall d'un vaixell...». És un fragment de Cinc setmanes en globus.

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris