algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Els anglesos a l'Àfrica alemanya (1916)

77148

Les forces britàniques ocupen l'Àfrica sud-occidental alemanya que gradualment, en el decurs de la Primera Guerra Mundial, va perdent tot el seu imperi colonial. Aquest era, aleshores, molt important, amb nombrosos territoris. Aquesta Àfrica del sud-oest estava formada per l'antiga colònia alemanya, situada entre la que seria la Unió sud-africana anglesa i la colònia portuguesa d'Angola.

Pertanyia a la nació germànica des del 1884 i en la seva costa hi havia un enclau, la costa de les Balenes, primer alemany, el 1878, i després britànic. La població era poc nombrosa, de raça cafre i hotentota. Els blancs no passaven de cinc mil. També tenia el govern del Kaiser el territori de l'Àfrica oriental, que Stanley havia recorregut el 1871-1872 però que va passar a mans alemanyes el 1885. És la zona del llac Tanganyika, intertropical, al sud-oest del llac Victòria, descobert el 1858 per Burton i Speke. Sobre la seva costa, Zanzíbar, ocupada pels alemanys el 1885 passà a mandat britànic el 1890. I encara tenia Alemanya en el continent africà el Camerun o Camarons, país muntanyós, al davant de Malabo, ex-Fernando Poo, que arriba a cims de quatre mil metres, amb una important zona costanera i que acabat el conflicte es repartirien França i Anglaterra. Tanmateix, el seu nom és degut a Verney Lovett Cameron, viatger anglès que realitzà la travessia d'Àfrica del 1873 al 1875. I quedava, encara, Togo, entre Porto-Novo i Costa d'Or, en el golf de Guinea. La disputa entre les potències colonials del moment, Anglaterra, França, Portugal, Itàlia i Alemanya, era constant. Eren com infants a l'hora de repartir-se un gran pastís. Diu el cronista que «l'explotació de les colònies fou organitzada en funció de les necessitats de les metròpolis i la seva missió fou la d'abastir de matèries primeres barates les indústries europees. A molts de llocs s'obligà els indígenes a realitzar treballs obligatoris i els impediren el desenvolupament mínim industrial. Els indígenes mancaven de drets polítics i els mètodes d'explotació foren tan brutals que contínuament originaren violentes revoltes, sempre sufocades per les autoritats. El creixement demogràfic s'estancà a les regions on l'explotació colonial era més abusiva, mentre que la majoria de la població no sortia de l'analfabetisme i de la misèria i només una reduïda élite d'africans aconseguia d'accedir a la cultura occidental... La guerra de 1914-18 dugué com a conseqüència la pèrdua de les colònies per a Alemanya, que es repartiren les potències vencedores i posteriorment, Itàlia conquerí Etiòpia. No fou sinó a partir de 1945, pels plantejaments de la política internacional, que els corrents anticolonialistes començaren a penetrar entre les masses africanes i s'obrí una nova etapa històrica del continent».

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris