cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

El vapor «Niny» (1887)

El setmanari Sóller dóna la notícia del projecte sobre l'adquisició d'un vaixell de vapor capaç de servir una línia regular amb el continent des del port solleric. Aquest vaixell serà el Niny i començarà a retre els seus serveis el mes d'octubre. És un vapor que té el casc de fusta i cent noranta-una tones de registre brut, un hermós vaixell, que encara que funciona amb hèlice, conserva pals i veles com a mesura de precaució. Els germans Joan i Ignaci Wallis, empresaris eivissencs, l'han comprat a Londres. Així, doncs, es posa en marxa l'ambiciós projecte, és a dir, una línia regular entre Eivissa, Sóller i Barcelona. Els viatges són quinzenals i la nau té una distribució de cambres a popa amb cabuda per a divuit passatgers. Però les coses no aniran tan bé com aquells promotors desitgen i el servei s'haurà de suspendre per manca de rendibilitat. Però tornem al dia de la gran inauguració, amb música i autoritats, el catorze d'octubre d'aquell any, després de les proves efectuades a finals de juny. Diu el diari: «Inaugurà els seus viatges Sóller-Barcelona el vapor Niny, el seu capità senyor Josep Escandell, eivissenc, amb tretze mariners. Embarcà dinou passatgers amb els seus efectes. Preus, onze pessetes cinquanta cèntims en cambra i cinc pessetes setanta-cinc cèntims en coberta. El servei és quinzenal».

El vaixell tenia molt bella estampa i el port de Sóller, com el d'Eivissa, augmentaren en prestigi i moviment. Però els negocis són els negocis i l'administració de l'empresa, ben aviat va haver de donar la veu d'alarma. És fàcil, però, evocar la travessia a bord d'un d'aquells vaixells, considerats, aleshores, màquines de gran perfecció però limitats encara molt en velocitat i comfort. Juli Verne ens explica com sortí de les drassanes angleses un d'aquells navilis (De Glasgow a Charleston): «El vaixell estava ja enllestit. Tot el que calia per aparellar-lo estava disposat i només l'hagueren d'ajustar. Duia tres pals de goleta, luxe quasi inútil, doncs... no comptava el vent sinó la poderosa màquina que portava dintre. Va fer els seus assajos, els darrers dies de desembre, en el golf de Clyde. Difícil seria dir qui en restà més satisfet, si el constructor o el capità. El nou vaixell volava i el 'patent log' (l'instrument que marca la velocitat) no trigà gaire a marcar una velocitat de disset milles per hora... Començà, llavors, l'estiba. La nau se situà en el moll, un poc més a baix de Glasgow Bridge, el darrer pont que travessa el Clyde abans de la seva desembocadura. Allà hi havia emmagatzemada una immensa provisió de queviures, municions i vestuari, que passà ràpidament a la sentina de la nau... El dos de gener el capità es trobava a bord, passejant la seva mirada intel·ligent per tota la nau, quan s'hi presentà un home. Un dels mariners el conduí a la toldeta. Era un al·lot robust, ample d'espatles, vermellot, amb una cara on no hi mancava la llestor i l'espurna... Es donava aires de llop de mar...».

Sí. Temps eren aquells de llops de mar. Aventurers rodamons. Cercadors de fortunes a l'Havana. Missatges morts de fam, aquí, mantinguts amb crostes de pa i figa seca... I com hem vist, no sempre els ambiciosos tenien èxit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris