nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

El Palau-Cartoixa de Valldemossa (1399)

El rei d'Aragó i Sicília Martí I, fill de Pere IV, nascut el 1410, acull la petició d'uns monjos valencians de Porta Coeli per tal que els sia entregat o cedit, puix es troba un tant abandonat, el palau que el monarca té a Valldemossa, per fundar-hi un convent. L'edifici, construït pel rei En Jaume II de Mallorca sobre un petit pujol, residències reials que se sumaven a les de l'Almudaina, Manacor i Sineu, fou acabat el 1309, essent de planta rectangular amb pati d'armes i torre fortificada a la part del nord per a cambra del rei i un recinte murallat per a «Madona la Regina», amb jardins i safreigs. Però noranta anys després, el palau esdevenia monestir amb la denominació «Cartoixa de Jesús de Natzaret». Com explica l'historiador Antoni Pons, tan injustament oblidat, aquell convent era «enriquit amb un escut heràldic on hi campegen tres barres catalanes vora la imatge de Crist dret, coronat d'espines, les mans fermades, al davant d'una creu...».

Els cartoixos varen ser ben aviat coneguts arreu de l'illa, amb fama de monjos humils i molt disciplinats. S'abstenien de menjar carn, només peix i verdures. Aquest orde religiós fou fundat per Sant Bru en el segle XI i ja en aquell moment es proposà ser el de regles més severes. La Gran Cartoixa, feta edificar pel fundador el 1084 en una vall dels Alps Francesos, monument històric de primer ordre, que el govern obligaria els monjos a abandonar el 1903, serviria de model a tots als altres monestirs de l'orde. Stendhal, el 1839, publicava La Cartoixa de Parma, una de les seves obres mestres, descripció ben interessant dels costums d'una petita cort italiana. Però tornem a Valldemossa. El juny del 1400, el pare Pere Despujol, profés de l'esmentat convent de València, en fou nomenat el primer prior o superior i en el decurs del seu viatge a Mallorca, visità el rei. Aquest, que com hem vist era ben feliç amb aquella idea, li concedí el privilegi de poder emprar l'escut reial i també, el que era més important si ens deixam de berbes, d'una renda a perpetuïtat de vint-i-cinc lliures mallorquines, el mateix sou que cobrava abans l'antic governador del Palau de Valldemossa. Segons l'historiador Antoni Llorens, la conversió del palau en cartoixa fou de la següent manera: «Cinc grans sales esdevingueren cel·les, la presó passa a ser el refectori, el rebost fou transformat en sagristia, la cuina en capella, el magatzem en sala capitular. Així mateix, es destinaren altres peces a cuina, forn, celler, allotjaments de peregrins, administració, estables i altres necessitats. Hi havia encara altres dependències que pogueren servir de cel·les als frares laics. El pare Caldés, superior el 1595, diu que la sala del rei servia de magatzem de gra. El pati del palau fou reservat com a cementiri entorn del qual hi bastiren, poc a poc, el claustre major...». El 1838, George Sand hi visqué amb companyia de Chopin i dels seus fills i el seu llibre Un hivern a Mallorca ens transllada a la romàntica i fantasmagòrica visió del monestir en el segle XIX.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris