cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

La marina puixant de Sóller (1856)

Es lamentava El Diario de Palma, aquell mes de juny, dels vaixells sollerics perduts l'hivern anterior a causa de les grans tempestes. Dues embarcacions naufragades. Però en canvi, les drassanes les havien substituït pel xabec Catalina, de seixanta-dues tones i el pailebot Salvador, de quaranta-nou, construït pel mestre Antoni Ramis per al patró Jaume Frau. Imaginem com devia ser, però, la puixança del trànsit marítim en el port de Sóller en aquells temps. Així se'ns parla, per exemple, de la tartana Joven Catalina, de trenta-nou tones, el seu patró Llorenç Roses, que feia sempre seguit viatges Sóller-Alger. Després hi havia la polacra-goleta Paz, que era propietat de Jaume i Miquel Castanyer, amb les seves cent quaranta-set tones i tres mil duros de cost.

O el pailebot Concepción, de cinquanta tones, fet pel mestre Ramon Horrach i que patronejava un tal Casasnovas. I el xabec Sant Antoni, de quaranta-sis tones, obra de Miquel March. Era també força popular el llaüt Hércules, de trenta-vuit tones...

Però la mar seguia cobrant víctimes. Es negà, a la boca del port, el xabec Santiago, de seixanta tones que havia estat construït el 1823. I una tempesta de gran violència sobre la costa de Girona ocasionà el naufragi, al davant de Palamós, del pailebot Los Amigos, quan n'era el seu patró Bernat Joy. La nau es destrossà contra els esculls de la desembocadura de la riera de Sant Antoni. Portava taronges de Santa Pola a Marsella...

Podríem seguir amb aquestes efemèrides però tal volta sigui més literari evocar una mica de l'esperit d'aquella gent marinera nostra, tan arriscada, tan aventurera i ens pot ajudar a fer-ho, entre molts altres, Benito Pérez Galdós, quan ens descriu com era la vida dels infants, futurs tripulants i patrons, a un port de mar.

«Dirigint la mirada vers el que fou... el quadre de les coses passades, en veig jugant a la Caleta amb altres nins de la meva edat més o menys. Allò era per a mi la vida sencera; encara més, la vida normal de la nostra privilegiada espècie... doncs en la meva infantil innocència i desconeixement del món jo em pensava que l'home havia estat criat per a la mar, havent-li donat la Providència, com a suprem exercici del seu cos, la natació, i com a constant ús del seu esperit el cercar i agafar crancs... Volent imitar les grans coses dels homes, els al·lots fèiem també les nostres esquadres, amb petites naus, rústicament tallades, a les quals posàvem veles de paper o de drap, marinant-les amb molta decisió i serietat a qualsevol racó d'aigua embassada...

Entre les impressions que he conservat, hi ha, molt fixat en la meva memòria, el plaer entusiasta que em causava la vista dels vaixells de guerra... I com que mai vaig poder satisfer la meva curiositat, veient de prop aquelles formidables màquines, jo me les representava d'una manera fantàstica i absurda, suposant-les plenes de misteris...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris