nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

El «Pelayos», setmanari infantil (1938)

Apareix en els quioscs de l'Estat espanyol, zona franquista, un dels números d'aquell mes de juny, mentre dura la Guerra Civil. En portada es veu un infant, en uniforme de requetè, que porta dins un gran cistell, un grup d'homenets, entre els quals, inconfusibles les caricatures, s'hi pot veure Azaña, Maura, Largo Caballer o... i molts milicians amb vestimenta de pirates. El nin, boina vermella al cap i fusell a l'espatla, juga així a fer desaparèixer la democràcia republicana. El dibuix, obra d'un tal AS, té un titular o missatge: «Valiente pelayo de triunfadora sonrisa llenando el cesto de la basura con los nefandos gerifaltes del conglomerado marxista y judeomasónico».

La revista, amb pàgines de còmic, contes i relats, coverbos i textos de formació patriòtica, autèntica escola del carrer per a tota la infantesa dels territoris caiguts sota l'empenta feixista del Moviment, disposa de bons dibuixants i regulars guionistes.

Es ven al preu de vint cèntims i s'edita a Sant Sebastià. «Por nuestro Imperio hacia Dios» es repeteix amb insistència de martell i en la portada d'un altre Pelayos de juny del 37 se celebra la festa de Sant Pelai, màrtir, com a patró de totes aquelles joventuts... «Alguns han cregut que els Pelayos han adoptat aquest nom en record d'aquell valerós cabdill, que començà la reconquesta d'Espanya envaïda pels àrabs, derrotant"los a les muntanyes de Covadonga (Astúries), sota la protecció de la Verge Santíssima. No és així, us anomenau Pelayos en record d'aquell sant infant espanyol que morí màrtir en poder d'Abderraman III a Còrdova, per voler conservar immaculada la seva puresa i castedat».

Caram! Voleu dir que Abderraman III, vuitè califa ommíada, fundador de l'escola de medicina de Còrdova (912"961) era pedòfil?
La mateixa revista explicava el 1936 que «Pelayo havia nascut el 911, nebot del bisbe de Tuy, Hermogio... Aquest bisbe prengué part en la batalla de Junquera, que tingué lloc el 921, i en la qual, els moros, capitanejats per l'emir Abderraman III, derrotaren els cristians. Per tal d'alliberar"se del seu horrible captiveri, Hermogio va dir a Abderraman: Deixa'm en llibertat i en arribar a Tuy t'enviaré alguns moros il·lustres que tinc presoners. Respongué l'emir: No et puc creure. Em quedaria sense tu i sense els moros. Farem un tracte. Deixa'm com a ostatge un familiar teu, el que més estimis. Jo el guardaré aquí a Còrdova. Tu te'n vas a Tuy, m'envies els moros i quan arribin alliberaré el teu parent...».

Aquest parent fou el seu nebot, un nen, que va estar empresonat al llarg de quatre anys, sense que aquell bisbe (bon fill de puta devia esser) digués aquesta boca és meva. Aleshores diuen els narradors de la revista feixista que «passat aquell temps i veient que els moros que el Bisbe havia d'enviar no arribaven, Abderraman cridà Pelayo a la seva presència i en veure'l tan guapíssim...».

Tenia catorze anys... El seu cadàver fou llançat al Guadalquivir i els cristians cordovesos el recolliren de nit i li donaren sepultura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris