nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Antoni Gaudí i els tramvies (1926)

És enterrat, a Barcelona, el gran arquitecte català Antoni Gaudí i Cornet, que havia nascut a Riudoms, Tarragona, i més concretament, en el «Mas de la Calderera», propietat dels seus pares, el 1852. Havia doncs complit els setanta"quatre anys quan el set de juny del 1926 fou atropellat per un tramvia. Fou recollit en el creuer de la Gran Via i el carrer Bailén, on s'esdevingué l'accident, i traslladat a la Casa de Socors, viu però molt greu. No el reconegueren i d'allà passà a l'Hospital de Santa Creu, on també ignoraren la seva identitat. Morí tres dies després. En celebrar"se el seu enterrament en la cripta del seu temple de la Sagrada Família són moltes les personalitats de la vida catalana que hi assisteixen i també molta gent del poble planer. A Mallorca, visitada per l'arquitecte el 1887, la premsa destaca en primera pàgina (Ultima Hora) algunes anècdotes del finat. Diu el periodista, entre altres coses, que «Gaudí tenia fama d'esser un esperit contradictori, i com es digués apassionat de l'art grec, un amic li preguntà al davant de la Sagrada Família: I com és que heu fet gòtic aquest absis? Respongué ell... Gòtic? No senyor, jo haig de sostenir que és hel·lènic...».

Pel que fa a la Seu de Mallorca, Gaudí fou encarregat pel bisbe de la seva reforma. Aquest treballà de valent i enllestida la seva obra, sentí un canonge, amic seu, que criticava la seva obra.

Va dir: I ara? Què critica aquest? Li respongueren: Diu que la tribuna que heu fet sembla un tramvia. Gaudí va somriure complagut i respongué amb una pregunta: I doncs? O no és ben hermós un tramvia? Anècdota que parla del seu bon sentit de l'humor i al mateix temps de la seva admiració per aquells vehicles urbans en els quals passejava sovint. Però poc imaginava que un tramvia seria la causa de la seva mort. Joan Llarch, en una biografia del gran mestre, conta així el darrer dia del creador del temple expiatori de la Sagrada Família, on visqué, en una habitació"petit estudi els darrers anys... «Gaudí abandonà el llapis sobre el paper i s'aixecà de la taula de feina. Realitzava el seu treball cada dia com una regla de vida. Ben matí assistia a missa en el temple i de seguida es posava a treballar. Vivia sol i era pobre de solemnitat.

Al final dels seus dies portava una vida de monjo... Es va treure la bata grisa. A poc a poc anà cap a la sortida i digué a un jove ajudant, destre en metalls, que col·laborava amb ell en la construcció de làmpades: "Demà farem coses molt maques. Creuà el recinte del temple i sortí al carrer per a seguir el camí de cada dia...

Caminà. Només alguns obrers que sortien de les fàbriques sabien que aquell vell distret era Antoni Gaudí, l'arquitecte. Continuà endavant. Però ja no tornaria, com cada nit, a dormir en el Temple per a despertar a l'alba del dia següent. Només tornaria al Temple per a dormir el somni etern».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris