nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Gabriel Alomar: Guerra i Pau (1900)

«L'ermita solitària damunt el puig s'assenta, mirant la mar vençuda, mirant el cel nadiu; brolla de les muntanyes una bavor calenta; callada dorm la terra son somni dolç d'estiu. Una òliba en la fosca, sinistra se lamenta; a baix les ones baten en el penyal altiu; i l'àguila sospira per la claror vinenta, les ales acopades en el racó del niu. I alhora és quan, com monstres perduts en la negror, els grans vaixells de guerra, passant per l'horitzó, al puig sagrat envien la forta lluminària dels reflectors esplèndids, i dins la llum triumfal puja de les grans viles l'himne sublim del Mal, i es sent l'horror futur d'un alba sanguinària».

Això escrivia el polític i escriptor Gabriel Alomar i Villalonga (1873-1941) fa ara, just, cent anys. Potser havia observat des del santuari del puig de Pollença aquella esquadra britànica que en aquells moments maniobrava per la Mediterrània per mostrar la seva força, com arma d'una primeríssima potència, i del més gran dels imperis colonials. Gabriel Alomar ja intuïa, potser, la Primera Guerra Mundial (1914-1918) a la vista de la cursa armamentística naval. Els monstres que ell veia eren els aleshores nous cuirassats de torres, els creuers protegits, els creuers cuirassats, els cuirassats costaners i sobretot, els cuirassats de la classe «Majestic», que la Reial Marina britànica havia posat en joc.

El director de construccions navals, Sir William White, havia duit a terme un ambiciós programa amb les tècniques dels «Royal Sove reign», del Majestic i les experiències contrastades de les classes «Centurion» i «Renown». El Primer Lord de l'Almirallat, Spenser, mogué l'opinió pública i la premsa al davant d'una hipotètica agressió estrangera per emprendre la construcció d'una gran esquadra, malgrat els financers que deien que Anglaterra passava per un període econòmicament crític. A més dels cuirassats de la classe Majestic, sortien de les drassanes dos creuers cuirassats, vint-i-vuit creuers de diferents tipus, vuitanta-dos caça-torpediners, set avisos-torpediners, dos avisos i un vaixell de suport i manteniment. Gladstone havia aprovat aquell projecte quinquenal per una suma de trenta-un milions de lliures esterlines el 8 de desembre de 1893. Quasi tots els vaixells s'enllestiren entre 18 95 i 1898. Només els cuirassats Hannibal, Caesar i Illustrious hagueren de retardar part de la seva construcció a causa dels conflictes laborals i sindicals d'aquell moment. Però ja l'esquadra britànica, seguida de l'alemanya, francesa i austrohongaresa, era la més forta i temuda. Aparegué, també amb «marca» anglesa, el Dreadnought, el primer cuirassat monocalibre del món, construït en un temps rècord, només catorze mesos. La nova unitat responia als nous conceptes de la guerra marina, basats essencialment en la velocitat i la capacitat ofensiva.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris