cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Neix el físic Richardson (1879)

Neix a Dewsbury, Yorkshire, Owen Williams Richardson. Després d'estudiar a Cambridge, viatjà als Estats Units el 1906 i va treballar a la Universitat de Princeton els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial. Estudià, aleshores, que les substàncies prèviament encalentides emetien electrons i ions. Aquest fenomen, ja detectat i emprat per Edison, Fleming i De Forest, serví a Richardson per desenvolupar amb detall la teoria de l'emissió d'electrons i ions, fent possible la ràpida transformació i evolució dels tubs de ràdio i televisió. Com a resultat obtingué el premi Nobel de Física el 1928. De retorn a Anglaterra el 1913 ensenyà al King's College fins el 1944, i després a la Universitat de Londres fins que es jubilà. Fou condecorat el 1939.

En conjunt, una vida útil, ben aprofitada, dels moments estel·lars de la ciència.
Aquest tema, en aquest cas és el dels ions i electrons, i també el del fenomen elèctric o els misteris de la llum, interessà els escriptors d'anticipació de finals del segle XIX, que s'hi inspiraven per als seus arguments. Així, per exemple, Juli Verne, quan ens conta les aventures de Wilhelm Storitz...

«D'aquella sala passàrem a la cambra més propera, per a la qual cosa haguérem de travessar un passadís. En aquesta hi havíen instal·lat el gabinet de feina, una mena de laboratori, el qual es trobava en lamentable desordre. Hi havia alguns prestatges de fusta blanca plens de llibres sense enquadernar i la major part d'ells eren tractats de matemàtiques, de física i química. Es podien veure en un racó molts aparells, instruments, màquines, un forn portàtil, Retortes i alambics, moltes mostres de metalls, alguns desconeguts per a mi malgrat la meva professió d'enginyer. Sobre una gran taula carregada de papers i llibres de tota mena, posada en el centre de la cambra, es destacaven alguns volums amb les obres completes del doctor Storitz. I prop d'ells, el manuscrit, signat igualment pel savi desaparegut, el qual, com vaig comprovar, era un estudi relatiu als fenòmens lumínics...».

L'obra de Verne sapigué apropar la figura del savi i l'inventor al lector juvenil i a la literatura, aleshores, popular. Els seus herois, homes fets, de quaranta anys, que duien en el cap el desig de fer grans conquestes científiques...

«Haig de confessar que la figura del doctor Storitz em produïa una impressió molt fonda. I aquesta impressió... Era producte de l'estat de l'esperit en el que em trobava?... Fos el que fos, enmig d'aquella sala abandonada, em semblava que el retrat del savi estava viu i que en el moment menys esperat es llançaria fora del marc i es posaria a cridar amb veu de més enllà de la tomba als intrusos que trepitjaven el seu santuari...». El misteri de la ciència i la ciència del misteri.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris