cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

El memorable Ben-Hur (1880)

A la novel·la Ben"Hur, Lewis Wallace recrea els esdeveniments que celebram al llarg de la Setmana Santa i els combina destrament amb la tècnica de la novel·la d'aventures i els fonaments de la novel·la històrica. El resultat és un argument que constituí una de les millors pel·lícules del cinema mut i el producte de Hollywood més ambiciós del cinema sonor. Però anem al text literari i recordem que Lewis Wallace, nascut a Brookville, Indiana, 1827 i mort a Crawfordsville, Indiana, 1905, hagué de viure dures experiències, com la de participar en la guerra dels Estats Units contra Mèxic i també en la guerra civil anomenada de Secessió.

Fou un dels que integraren el Consell de Guerra que judica els còmplices de l'assassinat de Lincoln. Així mateix fou governador de Nou Mèxic i representà el seu país a Turquia. A més de Ben"Hur, les seves o bres més conegudes són El Déu just i El príncep de l'Índia.

Però Ben"Hur mai no ha deixat d'editar"se. Una de les escenes dramàtiques més interessants de la novel·la i la pel·lícula és la que explica com una rajola caigué sobre un oficial romà per accident i això fou interpretat com un atac dels jueus a les forces d'ocupació del Cèsar a Palestina: «Quan Valeri Grat, muntat a cavall, arribà al cantó de la casa, el jove es repenjà encara més per a veure'l passar i en realitzar aquest moviment, posà una mà damunt una teula que des de feia molt temps estava trencada. La pressió l'arrabassà i caigué al carrer. Un estremiment de terror sacsejà el cos d'aquell al·lot. Però en estirar el braç per agafar l'improvisat projectil, el seu gest semblà exactament el de la persona que serví per a donar impuls al fragment de pedra que queia. Els soldats aixecaren la vista i el mateix va fer Valeri Grat. En aquell instant el va ferir el projectil, fent"lo caure de la sella, com a mort. La desfilada dels soldats s'aturà, els guardians baixaren de les seves cavalleries i anaren a cobrir el seu cap de tropa amb els seus escuts...».

Aquesta fou la clau de tot el drama. Un accident que es transformava en un atemptat. Lewis Wallace devia esser un gran coneixedor del món clàssic i aquesta escena sembla inspirada en la biografia de Pirrus: «Pirrus, rei d'Epir, famós per les seves lluites contra els romans. Dirigí una expedició a Itàlia, malgrat els consells del seu savi conseller Cínies i, gràcies a la sorpresa que causaren els seus elefants als romans, fou vencedor a Heraclea, a Ascul, el 279. Tan car li costà aquest darrer triomf que respongué a les felicitacions dels seus generals: "Amb una altra victòria com aquesta estic perdut!", paraules que se solen recordar per a caracteritzar un èxit que surt molt car. Morí Pirrus a la presa d'Argos, quan una vella li llançà una teula des del terrat d'una casa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris