algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
18°

El poeta del mes d'abril (1865)

Nomia Juan Diéguez (1822"1882) i fou, potser, el més popular dels poetes de Guatemala. Publicà Els capvespres d'Abril, una composició que vol transmetre les idees de com és i el que significa el mes d'abril, de com són les belleses dels capvespres tropicals d'aquesta època de l'any, entre les pluges i el sol dels camps i els boscos centreamericans: «I que ho és un goig això de vagarejar pel camp/apagada la bullent meditació,/ en dolça llibertat a la frescor del vent,/ quan tota la terra sembla jardí,/ i alegre, el petit conill/ amb els trons i les pluges que prest vénen/ es llança del boscos a la prada /els capvespres bellíssims de l'Abril!».

El romanticisme patriòtic dels poetes i escriptors sud-americans consisteix, ben sovint, a establir un diàleg amb la natura. És la mateixa funció temàtica que emprengueren els membres de les dues generacions de l'Escola Mallorquina. La natura personifica la complexa estructura física del país i alhora el seu esperit, lluny de la corrupció dels homes i de les polítiques neocolonials...

«Horabaixes d'encís i de goig inefable,/ de verdor, d'harmonies i flors,/on vetla del sol el resplendir/ els núvols amb suntuós pavilló;/ I retrona llunyana la tempesta,/ amb veu dolent que exhala natura,/ que s'escolta amb plàcida tristor,/ que porta algun record al cor...».

Explicava un conegut crític nord-americà que gairebé no existeix assumpte que no pugui esser tractat poèticament. Que la poesia cap dins tot o, millor dit, tot conté poesia per al veritable poeta que la sap descobrir. I és que la poesia, com la vida, presenta variadíssims aspectes, una infinitat de matisos; doncs, en realitat, la poesia no és altra cosa que la vida cantada... És clar que el llenguatge poètic del segle XIX pot resultar una mica cursi per al lector del segle XXI. És clar que els poetes, com continua dient el crític d'on hem tret aquestes notes, «no han de menester prendre sempre per tema de les seves composicions grans esdeveniments, per a sentir"se afavorits amb el regal de la corresponent inspiració...».

«Himne d'amor, diví epitalami/ del pompós himeneu de Natura./ És l'Abril, de rica galanesa,/ festa nupcial de l'immortal Creació;/Lira de Déu, model de bellesa...».
Uff! És clar que dins aquests versos hi batega tot un univers de sensacions de l'abril primaverenc, amb el personatge omnipotent de la pluja. Ja ho diu el nostre adagi: «Abril, cada gota val per mil», «l'aigua d'Abril» que és la millor de l'any... I per això insisteix, amb les seves rimes, un i altre cop, Joan Diéguez...

«Capvespres de pluja i de sol, de llum i ombres,/ Diàfans vapors i nuvolats,/ De negres nigulets perfilats,/ D'or i blau i vermell esplèndid;/ allà transcendeix la regada terra,/ dels sembrats, el fum, al cel ja puja,/ i es veu, de boirines, en el fons/ caure la pluja daurada pel sol».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris