lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Les bruixes de Louviers (1642)

Una monja, Madeleine Bavent acusa el seu confessor, Mathurin Picard, que acabava de morir, d'haver-li preparat, des del 1628, molts filtres d'amor, i també de celebrar misses negres i organitzar aquelarres. Per fer tot això comptava amb un ajudant, un altre capellà, el pare Thomas Boullé. Gràcies a totes aquelles cerimònies negres, explicava la religiosa, el dimoni se li havia aparegut en forma de moix. Aquestes històries, de cop i volta, esdevenien contagioses i catorze monges més, de les cinquanta que hi havia en el convent, declararen estar posseïdes pels diables Asmodeu i Putifar. I totes elles, histèriques, acusaren la tal Madeleine de ser-ne la culpable. Jutjada per practicar la bruixeria al davant del bisbe d'Evreux, fou expulsada del monestir i condemnada a presó perpètua. Però a Rouan, els inquisidors seguiren les investigacions i, detingut i torturat el pare Boullé, que malgrat els turments sempre proclamà la seva innocència, acabà cremat a la foguera, juntament amb les despulles mortals del pare Picard. Les monges de Louviers foren, aleshores, repartides per altres convents.

Moltes d'elles semblaven paralitzades en vida i altres tenien crisis, com d'estar posseïdes per una força satànica. Un parell d'elles, sor Geneviève i sor Michele anaren a parar a un convent del cap Finisterre (Finis-Terrae), a Galícia, un punt geogràfic molt relacionat amb aquests temes. Diu la tradició que, ja des de llunyanes èpoques, solia estar Finisterre ple de bruixes, bruixots i éssers endimoniats que solien acudir a tal indret després d'haver estar llançats per força d'altres indrets del món. Allà vivien, per altra banda, un pescador i la seva dona, que mai no eren molestats per aquella munió lluciferina. Però una nit, una d'aquelles bruixes, visità la pescadora i li encarregà que donàs de mamar al seu fill, que portava en braços. També li entregà un estrany oli-greix per tal que n'untàs els ulls de la criatura cada matí. "Però mai no heu d'aplicar aquest oli-greix sobre els vostres propis ulls puix restauríeu totalment cega.

No pogué resistir, però, aquella dona la seva curiositat. Es va untar els ulls amb el màgic producte i de tot d'una no va notar res d'estrany. Al cap de poc temps, la cosa canvià i abans de tornar cega, va veure milers i milers de monges i capellans que eren engolits per la boca de forn de l'infern.

Històries, llegendes, tradicions, de tot un món ignot i terrible on els llops es vestien amb pells de xot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris