cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

La Segona República Espanyola (1931)

74034

El mateix any que els japonesos ocupaven Manxúria, el món occidental sofria els efectes del gran crack de Wall Street, el rei"dictador Carol II ocupava tirànicament el tron de Romania i el nord-americà Byrd es declarava un triomfador de la conquesta de l'Antàrtida després de sobrevolar el Pol i establir"hi la base Little America, era proclamada a l'Estat espanyol la Segona República. Des del punt de vista de l'esquema marxista de la història, la missió pròpia del nou sistema era realitzar plenament la revolució burgesa o democràtica. Els dirigents del PSOE acceptaven aquest sistema i hi prestaven la seva col·laboració. No així els de la CNT que reclamaven la revolució socialista"anarquista o llibertària.

Tanmateix d'acord amb el Pacte de Sant Sebastià entraven a formar part del Govern provisional de la República tres socialistes: De los Ríos, a Justícia; Prieto, a Hisenda; Largo Caballero, a Treball. Aquí caldria destacar la tasca de Largo Caballero, que com diu l'historiador Fernando Prieto, «donà tota una sèrie de decrets prohibint l'expulsió dels arrendataris rústics, prohibint la contractació dels jornalers de fora del terme municipal de la finca, tot establint el salari mínim en el camp en cinc pessetes i mitja. etc., i s'ha de tenir en compte que els efectes d'aquests avançaments en lleis laborals foren en gran part aturats per la greu crisi econòmica...»

No es pot oblidar, doncs, que la República naixia, en contraposició a la dictadura de Primo de Rivera, dins la crisi econòmica de més grans dimensions del segle.

Però com va caure la República en aquella Mallorca caciquil?
D'això en parla Mateu Morro quan conta el que s'esdevingué a Santa Maria del Camí (Estudis Baleàrics, núm. 11, pàg 73): «És bona d'imaginar la sorpresa dels nous regidors, tradicionalistes i conservadors, en conèixer la proclamació de la República. Mentre els socialistes repartien pels carrers banderoles republicanes i papers favorables al nou règim, a la Casa de la Vila no sabien què havien de fer, immersos dins la més gran de les desorientacions. Sembla que el batle Miquel Amengual de Son Nét, encara en funcions, no trobava entre els seus companys de consistori ningú que volgués proclamar la República. Després d'un seguit de vacil·lacions, l'acte es va fer a una hora de treball i sense gaire escàndol. S'hissa la bandera tricolor a la Casa de la Vila, mentre a la plaça vint o trenta homes aplaudien. La República es feia present dins el poble sense que un sol santamarier hagués pogut votar per ell el 12 d'abril, i sense que el bastió caciquista s'hagués debilitat gens ni mica. Tanmateix dins alguns sectors populars es tenia consciència de la importància dels esdeveniments, i l'eufòria d'aquells moments havia de repercutir en una nova embranzida de les organitzacions de l'esquerra».

Aquest devia esser el panorama a molts pobles de Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris