cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

Un home anomenat Spurina (any 98)

Governava Roma l'emperador Trajà (53-117), que havia nascut a Itàlica, aleshores populosa ciutat del sud de la península Ibèrica, famós per haver vençut els dacis i els parts i també per haver estat un excel·lent organitzador. Tal dia com avui pujava al tron i es rodejava dels millors intel·lectuals del moment, entre d'ells Plini El Jove, nascut a Como i autor del Panegíric de Trajà i de Les Cartes Famoses, interessants per a l'estudi dels costums antics.

Tal era la confiança entre l'Emperador i el Savi que un dia aquest li demanà quin era, al seu parer, el millor ciutadà de Roma. Plini, que coneixia tota una pila de gent li va respondre que sense cap dubte era un home anomenat Spurina i el presentà com a model de la perfecció, física i moral, ja que aquest demostrà al llarg de tota la seva vida i fins que tingué una edat molt avançada, el que es pot fer amb el conreu dels nostres sentiments i el compliment dels nostres deures amb la humanitat. Explica un dels seus biògrafs que «en la seva joventut fou Spurina un valerós soldat, i pels seus mèrits li aixecaren estàtues, en premi d'haver complit amb la pàtria en els moments de greu perill. Havent-se retirat a la vida del camp per tal d'alliberar-se dels vicis dels romans d'aquell temps, s'aixecava ben de matí i s'entregava al passeig i l'estudi, conreant alhora les facultats del cos i l'esperit.

Li agradava estar amb els pagesos i conversar amb ells sobre alguna cosa que els pogués esser útil, complint així un deure de solidaritat. Practicava també l'almoina, visitava pobres i malalts i tenia, per a cada moment del dia, una tasca determinada.

Es divertia, també, amb jocs alegres, exercicis físics que l'ajudassin a mantenir l'agilitat del cos i la destresa dels membres. Li agradava de practicar un joc de pilota i tenia les hores ben fixades per al bany, els menjars, el descans...Tenia cura dels animals; donava consells als infants per tal que no els maltractassin o els destruïssin i en els seus treballs agrícoles es proposava agermanar la part productiva amb la part ornamental. Practicava, així mateix el conreu de la veu, amb llargues recitacions. Escrivia, improvisava, cantava...».

Curiós individu. Plini, que el visitava, va escriure aquestes paraules d'admiració: «Mai no he vist un home vell els costums del qual em serveixen millor de guia, si arrib a la seva avançada edat.

Res més sa i metòdic que la seva vida. He de confessar que aquest ordre en un home de tants anys i amb el cos ben dret, la pell ben llisa, els ulls vius i la intel·ligència ben esbargida, atreu la meva admiració de la mateixa manera com quan estic contemplant la regularitat amb la qual es mouen els astres...»

I és que en aquest món hi ha hagut molts de sants que sense figurar en el santoral ni en la llista de creients en Crist, se n'han anat a l'altre món amb una consciència envejablement neta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris